El gironí Pep Cruz és un dels actors més estimats de Catalunya. Molts dels seus papers a sèries, pel·lícules i obres de teatre son patrimoni immaterial de la cultura, amb majúscules. El gran públic el tindrà sempre a la memòria, per exemple, pel dolent Monràs de Ventdelplà a TV3. Té 74 anys i totes les vivències del món a la motxilla. Però sempre hi ha espai per afegir-ne més. Algunes entendridores i emocionants, d'altres realment desagradables i que parlen de la societat en la que vivim. Exactament el que li ha passat mentre era atès en una botiga de telefonia d'un conegut centre comercial de Barcelona. Un episodi frustrant i fastigós.
Cruz ha patit un atac de caire lingüístic de primera magnitud a l'empresa DIGI. El treballador de la botiga ha maltractat l'intèrpret per parlar català. A Catalunya. Increïble, però cert. Un costum que els monolingües espanyolistes (també els nostrats) repeteixen cada dia més, encoratjats per la croada política i judicial contra la llengua del país. Expressar-se en català és pecat i l'excusa per a l'exhibició de la manca de respecte més infecta. I en Pep ha estat la penúltima víctima, perquè la llista creix mentre llegeixen aquest article.
Cruz, qui sempre va amb la veritat per davant, explica el que va haver de suportar per part d'aquest personatge tan execrable i nociu per a la convivència. "L’empleat de DIGI em va esbroncar per parlar-li en català: “Esto es España y en España se habla español”". Així, sense vaselina ni res. En Pep no va callar davant l'atropellament, recordant-li que hi ha una norma suprema que empara el seu dret a expressar-se en la seva llengua. Només faltaria: "Vostè no coneix la Constitució i és un mal educat". Sensacional.
Què va fer l'empleat de la telefònica? Doncs doblar l'aposta: quan l'actor marxava del local indignat pel maltractament, va haver de sentir el crit del susdit: "¡Y viva España!”". En Pep s'encomana a la "santa paciència", mentre interpel·la l'empresa en qüestió: "DIGI, què pensa fer?". Malauradament, li podem avançar la resposta: RES. Segur que Cruz ja ho sabia, però s'havia d'intentar. Si més no que les agressions no quedin silenciades, i advertir també els potencials clients d'aquest servei del tipus de personatges que els representen.
L'espanyolisme imposa el 25% de castellà a Catalunya, però és un miratge i un parany: hi ha molts que no arriben ni a l'1% de català. D'això ni en parlen ni es queixen, però.