El coronavirus s'ha carregat molts gremis però un dels més destrossats és el teatre. Mica en mica tornen a omplir-se les sales al 50% i les platees exploten de joia de poder tornar a sentir aquell formigueig quan s'acaba l'obra i qui vol s'aixeca a aplaudir. Molts es pregunten com deu ser ara aixecar-se a aplaudir en acabar l'espectacle. Ho explica Pep Cruz. La sensació és espectacular:
Avui hem estrenat. Una estrena rara però molt emocionant. No era ple però tots hi eren, m’enteneu? El públic plorava al final i ,drets,les “bombolles” familiars s‘ abraçaven, molts cridaven. Ha estat una catarsi viva i espontània.He cridad: per fi al Teatre! Inevitable, feliç!
— Pep Cruz (@pepcruz1) September 15, 2020
Pep Cruz, twitter
L'obra que protagonitza al Teatre Poliorama té un títol llarg. Un espectacle de 90 minuts que va fer plorar i abraçar-se els espectadors. L'obra d'Àlex Rigola es diu Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers. Pep Cruz fa el paper d'un home amb càncer que afronta l'últim cicle de quimioteràpia i parla de la mort i l'individualisme amb la seva filla.
Pep Cruz i alba Pujol tornen als escenaris, Teatre Poliorama
Tornar al teatre és tornar a la vella normalitat, la que agradava tant. És tornar a la vida. Pep Cruz fa l'spòiler de com ens sentirem: vius.