El gremi d'actors no acaba d'arrencar. Les dades oficials de consum cultural que ha ofert el CoNCA (Consell Nacional de Cultura i les Arts) delaten que estem lluny de recuperar les dades prèvies a la Covid, després del funest any 2020 que va ser la ruïna total pel gremi. Molts actors es van haver de reinventar, algunes actrius com Mercè Martínez van explicar que es van haver de posar a treballar a una fàbrica de components electrònics. Ara, passada la pandèmia, encara hi ha problemes de feina. Ho denuncia en Pep Ferrer, un altre actor molt conegut i popularitzat per TV3 als culebrots Com si fos ahir, El cor de la ciutat o Secrets de família (hi feia un ludòpata atormentat l'any 1995, recordadíssim). Ferrer denuncia una altra mala praxi dins el gremi: els càstings.
Pep Ferrer ha escrit una columna d'opinió a El Nacional amb el suggerent títol El càsting o el càstig? per dir que a la seva edat i després de dècades de carrera, encara el fan passar càstings com si no fos conegut. I per abaratir costos en lloc de ser proves presencials, els fan enviar un càsting, una prova de com actuen, gravada expressament. I no en foten ni cas. Escriu Ferrer la mala experiència de rebre la petició d'un càsting gravat: "Ara el càsting te l’has de muntar tu amb el teu mòbil i seguir les instruccions de qui et convoca: gravació en horitzontal, pla mig, sense mirar a càmera i com més frontal millor; per a la presentació de l’actor, en vertical, per veure el teu cos en perspectiva -interpreto que volen saber si ets prim, gras o pse".
Una sèrie, una pel·lícula o una obra de teatre necessita un actor per fer interpretar un personatge adult, un home madur, i el reclamen a les Agències representants d'actors que tenen videobooks i fotos, però no, cal una gravació expressa, recitant un text. Pep Ferrer: "Arriba el text, llegeixes, analitzes i et preguntes què voldran i com ho voldran, memoritzes (amb els anys costa més), rumies com et pots vestir, si portar ulleres o no, el pentinat, intentant donar la suposada imatge que volen com més mastegada millor. L’escenografia: taula, cadira, assegut, dret, el fons neutral...... (una feinada), i per acabar-ho d’adobar demanar a la teva parella que et doni la rèplica, si us plau". Molts actors es veuran representats en aquest xou casolà.
Segueix el relat amb la barra d'algunes productores: "En principi l’entrega era urgent, però passen dues setmanes i encara no t’han dit res; amb això ja he trucat quatre cops a la meva representant per si en té notícies. I un dia et truca i diu que has passat el tall, vaja que la cosa encara no està decidida, però que hauries de fer un altre càsting la setmana vinent. Començo a estar mosca perquè s’acosta el dia i ningú piula fins que la repre em truca per dir-me que no faré el segon càsting perquè definitivament no m’agafen, soc massa bo! Algú té una pistola a mà per deixar-me un moment?". Acaba denunciant la mala professionalitat d'alguns directors de càsting, especialment de Madrid, que ignoren els actors, també i per suposat els catalans i que demanen proves i proves que no estan remunerades i que són un cost, econòmic i psicològic greu per als actors: "N’abusen, ignoren que tracten amb un material sensible, i no som patates! S’aprofiten de la precarietat de l’ofici, i això fa mal. Una mostra d’autèntica mala educació difícil de digerir. Companys, ganes d’enviar-ho tot al botavant i jubilar-me". Una denúncia necessària. Algú ho havia de dir.