Pep Guardiola es mereix tots els reconeixements que se li donin. I no només per la vessant futbolística, que evidentment, també. En aquest sentit, no hi ha hagut cap entrenador en el món que hagi aconseguit el que ell va fer al Barça, 14 títols de 19 possibles. Títols... i estil. El millor Barça de la història, sense cap mena de dubte, superant fins i tot el seu mentor i guia Johan Cruyff, en trofeus i en filosofia de joc.
FCB
Després, les Bundeslligues amb el Bayern i els títols amb el Manchester City, on ara entrena, i on se li albira una llarga llista d'èxits. Però Guardiola és especial. Si a Manchester hi ha un special one, aquest és sens dubte el de Santpedor i no Jose Mourinho. I és especial pel que hi ha més enllà de la seva faceta com a entrenador.
Tal i com es recull en l'excel·lent llibre Cuaderno de Manchester. De cómo y con quién Pep Guardiola conquistó Inglaterra, de Luis Martín i Pol Ballús, el tècnic va dir un dia la frase "Abans que entrenador sóc un ésser humà. La Federació anglesa sap que portaré sempre el llaç groc, el vegin o no el vegin".
GTRES
Aquestes paraules les va dir arran de la polèmica per la sanció amb que el van amenaçar a Anglaterra prohibint-li lluir llaços grocs durant els partits en record de Jordi Sánchez, Jordi Cuixart i la resta d'empresonats: "Això no va d'independència, va de democràcia. Desitjo que els Jordi i la resta de polítics puguin sortir, tornar a casa amb les famílies i viure la vida que es mereixen". Un entrenador de futbol mullant-se com ningú pel que creu i el que defensa. Ja només per això, Guardiola és especial.
Sergi Alcázar
Però hi ha un tercer motiu per creure en la seva excepcionalitat: les seves inquietuds culturals. Sense caure en tòpics, no és habitual veure algú tan lligat al món del futbol ocupant el seu temps d'oci en concerts, teatre, cinema i lectura. Guardiola és un apassionat de la seva feina, els que el coneixen saben que la seva obsessió per la perfecció i el treball és inimitable, però el seu cercle íntim també sap que no hi ha res que el faci més feliç que anar a veure musicals amb la seva família o, quan pot, assistir a concerts dels seus grups favorits. Coldplay quan era a Barcelona, amb aquella banda sonora inoblidable quan es van guanyar els sis títols el 2009...
...i ara, anys després, molts grans noms de la música que ell mateix ha revelat. En una entrevista amb el periodista Guillem Balagué per a la BBC Ràdio, Guardiola i l'entrevistador han parlat de música i de ràdio: "M'encanta la ràdio. Quan era a Barcelona i anava a treballar escoltava cada matí els talk shows polítics. La ràdio et porta a uns altres llocs".
This is Pep Guardiola as you've never heard him before.
— BBC 5 Live Sport (@5liveSport) October 25, 2018
The #MCFC boss tells @GuillemBalague about his life and career.
And he selects the music which means the most to him.
Download this exclusive podcast now https://t.co/DWVeL4wycm pic.twitter.com/WtqrZPapBB
De fet, ha anat més enllà en fer una reflexió sobre mitjans... i alguna cosa més: "Un amic meu em va dir que Espanya necessita una BBC. El dia que Espanya en tingui una, Espanya serà diferent". A banda de la pentinada implícita als mitjans estatals, Guardiola ha deixat entreveure la seva vena melòmana: "De vegades, per una lletra, d'altres per la melodia, una cançó pot recordar-te un moment increïble de la teva vida". Guardiola li ha revelat a Balagué quines són les cançons de la seva vida. I entre la tria, no hi podia faltar una del seu gran amic Lluís Llach: Amor particular.
"És una de les millors cançons d'amor que he escoltat mai. Quan conec anglesos, m'agradaria traduir-los-hi aquesta cançó. Llach és una inspiració, una llegenda de Catalunya", diu d'ell. Un Llach als antípodes polítics de Serrat, però al mateix nivell en l'Olimp de la música. "Fiesta" sempre li recordarà les festes majors del seu poble i la seva infantesa:
A banda dels dos cantants catalans, la resta de la playlist del tècnic inclou cinc temes cantats en anglès. Algun de mític com el 'Hotel California' dels Eagles ("em recorda quan em vaig mudar a un pis compartit a Barcelona"), 'Your song' d'Elton John ("un dels meus somnis és anar a un concert seu") o 'New York, New York', de Frank Sinatra ("aquella ciutat és un lloc especial. Tothom vol tornar-hi"). Però també, 'The healig day', de Bill Fay ("que escolto molt quan arribo a casa meva, aquí a Manchester") o una icona del grup per excel·lència de Manchester de les darreres dècades, els Oasis, a més, grans seguidors citizens: 'Don't look back in anger ("em posa de molt bon humor quan l'escolto, és una obra mestra").
El títol de la cançó diu "No miris enrere amb rancúnia". Seria bo que s'ho apliquessin molts crítics unionistes quan s'omplen la boca d'odi parlant d'algú com Guardiola, el talent personificat dins un camp de futbol, i el seny, el respecte i l'amor per les llibertats fora d'ell.