Dia intens al Preguntes freqüents en analitzar els fets dels darrers dies. Després de la tempestat (155, govern del PP, Catalunya en el punt de mira, presos polítics) no sempre arriba la calma (adeu de Rajoy, canvi de govern, nous ministres de Pedro Sánchez). La composició del nou govern engegada pel líder socialista potser significarà aires nous a la política de la Moncloa. Però Pilar Rahola té la mosca rere l'orella i al FAQS va donar mostres del seu desacord amb algunes decisions.

TV3

Abans del programa ja anava calenteta per les declaracions de la preceptora del rei Felip, la historiadora Carmen Iglesias a El confidencial, assegurant, entre d'altres coses que la immersió lingüística només provocava mà d'obra barata. El terme triat per l'escriptora per definir-ho no podia ser més clar: vomitiu.

 Després, ja amb Laura Rosel al davant, deixava clar que algunes decisions de Sánchez li havien fet la mateixa poca gràcia, especialment les designacions de Josep Borrell i Fernando Grande-Marlasca com a ministres d'Exteriors i Interior.

Efe

La seva ira era del color del vestit vermell intens que duia. Amb un fermall d'una rosa. No del PSOE. Una de groga. Només començar ja li pregunta a la presentadora si "ens estan prenent el pèl, Laura? Estan maquillant el mateix de sempre per fer veure que tot canviï i res no canviï? Diuen: 'diàleg'. Molt bé. Pues mira, a los vascos, Grande Marlasca, y a los catalanes, Borrell'":

Per la col·laboradora, el 155 és un tema del Deep State, l'estat profund. Vaja, que és una mesura d'una estructura d'estat:

Rahola, que per cert es va trobar a Cadaqués amb el nou ministre de Cultura, Màxim Huerta, que es va voler 'convidar' a la paella que anualment organitza als estius, cosa que no va passar, seguia molt empipada per saber què passarà amb els presos polítics: "Ara ens diran que potser posaran intent de sedició... No, senyors, el màxim que poden posar és desobediència". Per no parlar de la figura del major Trapero, que li fa mal especialment a Rahola:

Després, un bon amic de la Pilar va donar una classe magistral de sentit comú. Pep Guardiola va ser entrevistat per Laura Rosel i a banda de parlar de futbol, va deixar anar algunes perles que haurien de fer reflexionar més d'un.

Amb atenció especial a l'1 d'octubre, quan segons l'ex tècnic del Barça, no hagués passat res si aquell dia no s'hagués jugat:

L'entrenador del City segueix sense entendre que Cuixart i Sánchez (i Rosell, per motius diferents) continuïn a la presó. No està d'acord amb que es xiulin himnes ni es retirin samarretes grogues i va manifestar la seva simpatia per David Fernández ("el meu ídol"), de la CUP, i li va enviar un missatge a qui es vulgui donar per al·ludit a Ciutadans:

El moment més emotiu va ser quan Guardiola va recordar el seu amic Tito Vilanova:

Una autèntica lliçó d'humanitat, de vida, de sentit comú i de respecte. Escoltant Guardiola un no té cap dubte que si vol, quan acabi la seva vida professional a les banquetes, podria dedicar-se perfectament a la política: parla amb molt més seny que molts dels que s'han assegut a la taula del FAQS amb la Laura Rosel.