Al mític Jaume Creixell se li poden fer els homenatges que calgui que qualsevol excusa és bona. Ell és el viu exemple de la frase 'si no existís, se l'hauria d'inventar'. Estimat per tothom que l'ha conegut i per aquells que no han tingut el gust, la seva naturalitat, la bonhomia que transpira i el seu estil de viure la vida apassionadament -de vegades, fins i tot, massa-, l'han fet inimitable dins el món del futbol, i darrerament, de la comunicació.
Després de jugar durant els anys seixanta i setanta en diferents equips catalans, la seva faceta més reconeguda li va arribar quan va passar a les banquetes, entrenant equips com el Badalona, el Manlleu, el Sant Andreu o el Club Esportiu Mataró. Ell mateix es defineix com un home cridaner que odia perdre. I aquestes dues característiques es van unir ara fa tot just deu anys en un partit on precisament era el tècnic de l'equip del Maresme.
Desembre del 2008: el Mataró perd contra l'Espanyol B per 4 a 3 després que l'àrbitre xiulés un penal injust contra els mataronins en els darrers instants del partit. Creixell, visiblement irat, s'adreça als periodistes per denunciar davant les càmeres de TV3 que no anirà a recollir la medalla que li atorgava la Federació Catalana de Futbol com a premi a la seva trajectòria. Un moment televisiu únic. Una frase per a la posteritat que començava amb "m'he cansat d'aguantar i no dir res" i acabava amb "I si no tinc raó me la tallo i em faig monja! Bon Nadal a tothom!":
Com dèiem, es podrien fer homenatges a Creixell pel que fos. S'ho mereix. En aquest cas, però, l'homenatge ha estat per celebrar, precisament, els deu anys d'aquest instant únic. Ho han fet al programa Què t'hi jugues, de la Cadena SER, espai radiofònic on col·labora regularment al costat del periodista Sique Rodríguez. Deu anys del 'me la tallo i em faig monja'. Deu anys que en el mateix partit el van expulsar. I deu anys després, han ajuntat Creixell amb l'àrbitre que precisament el va expulsar, David García, per fondre's en una abraçada amb l'entrenador. Un moment emocionant, nostàlgic i digne d'aplaudir:
No ha estat aquesta l'única sorpresa que li tenien preparada al bo de Jaume Creixell. Amb els auriculars posats, el presentador de l'espai li diu que pari bé l'orella que algú vol adreçar-se a ell per aquesta efemèride tan especial. Li posen un missatge d'àudio. De qui? De l'entrenador en qui s'emmirallen tots els seus col·legues de professió: ni més ni menys que Pep Guardiola.
El tècnic del City li ha gravat unes sentides paraules recordant la frase mítica i alguna altra que a ell se li va quedar gravada en la memòria. Uns elogis que han emocionat Creixell:
"Amb una cara eres el director esportiu i amb l'altre, l'entrenador. No s’ha d’estar a dalt de tot per ser un gran i tu ho ets. Si vols passar fred, ja saps on sóc”. Paraules d'un gran a un altre.