Pep Guardiola és un heroi a Catalunya, però també ho és a Anglaterra. És l'ídol de l'afició del Manchester City, a qui ha portat a igualar la gesta del seu rival ciutadà, el United. La passada temporada, l'equip entrenat pel de Santpedor va aixecar el desitjat triplet: Lliga, Copa, Champions. L'inici de l'actual curs futbolístic no ha estat tan brillant com hagués somiat, i ja no podrà emular el rècord brutal del Barça, el del sextet. Però que ha fet història és indiscutible. També que ha callat les boques dels seus detractors més exaltats, com Susanna Guasch i companyia. I que, fins a l'últim dia que segueixi a la banqueta citizen, continuarà cercant l'excel·lència i deixant-se la pell.
Un final que no queda lluny. Guardiola té dos anys de contracte amb l'entitat, i la seva intenció és complir-ho. Més endavant, però, la situació és més difusa. No està clar que continuï a Manchester, on va aterrar l'any 2016. El passat mes de juny, durant el 40 aniversari de Catalunya Ràdio, deixava clar a Mònica Terribas que no té intenció de perpetuar-se en el càrrec. Que no serà un Alex Ferguson: “25-28 anys, no!” I donava una clau interessant, un motiu de pes familiar: “Vull seguir amb la Cris”. Evidentment, parla de la seva dona, Cristina Serra, amb la que porta dècades. És molt probable que es coneguessin fa 30 anys, al programa de Joaquim Maria Puyal 'Un tomb per la vida' a TV3. Guardiola va ser un dels entrevistats l'any 93, precisament quan Serra, experta en moda, va entrar a treballar com a coordinadora de vestuari. El va vestir personalment, vaja.
El tema de la continuïtat o no de Guardiola a terres angleses s'ha posat sobre la taula durant el darrer episodi del programa 'El Bar' de Sique Rodríguez. Tot arran de possibles, hipotètiques i llunyanes incorporacions de jugadors al FC Barcelona procedents del City. Durant els darrers anys han vingut Ferran Torres, Èric Garcia i Ilkay Gundogan, se'n va parlar molt de Bernardo Silva i ara el nom que sona és el de Julián Álvarez. La perla argentina tindria una clàusula relativament baixa per a la seva qualitat, 50M. Tenint en compte la situació econòmica heretada dels antecessors de Joan Laporta, parlar en aquests termes és un brindis al sol. Ara, serveix per alimentar la bèstia del coti futbolero. Malgrat que hi ha un altre detall que potser jugui a favor de les possibilitats culers: i és, precisament, la marxa de Guardiola i del director esportiu, Txiki Begiristain.
El periodista Lu Martin dona per fet que l'etapa està acabada, que la tornada d'en Pep a Catalunya és una qüestió de temps. Any i mig, més o menys. I ho farà perquè si decideix estampar la seva signatura en una extensió del seu vincle contractual, hi haurà mala maror a casa. “Si renueva yo sé de una que le mata”. No imaginem pas a la Cristina en aquesta tessitura, ni de bon tros, però que la família Guardiola Serra canviarà d'aires per una necessitat vital i de parella, això ja no es discuteix.
Tornar a Catalunya… i tornar al Barça? Això ja serien paraules majors. Però ves a saber. Si hi existís la més petita oportunitat, a favor.