Per si algú encara va despistat per la vida i no ho té clar: Pep Guardiola és el millor entrenador de la història. I punt. El geni de Santpedor no només és el millor perquè quan veus jugar els seus equips se't cau la bava. També ho és, numèricament parlant, per la gran quantitat de títols que ja té a les seves vitrines. I els que encara li queden. Però és que si encara fes falta algun argument de pes més, només cal que vegin alguna de les masterclass que regala quan deixa que el gravin al vestidor explicant tàctiques o raonant als seus jugadors sobre el pla futbolístic a seguir. I què me'n dieu de les celebracions quan guanya títols (com aquella, cigar en boca, cantant un tema d'Oasis) o de les vegades que trepitja una sala de premsa, on a banda de donar lliçó rera lliçó sobre de què va això del futbol, on a més de respondre amb seny, sornegueria, intenció i cultura, també ha protagonitzat alguna roda de premsa per emmarcar, com aquella on va batejar Moruinho de "puto amo". Però Guardiola s'equivocava: el puto amo és ell.

No saben els aficionats del Manchester City la sort que tenen de tenir-lo a ell a la banqueta del conjunt skyblue. I abans, la que van tenir els del Bayern de Munic, i evidentment, la que vam tenir els culers en els millors anys de les nostres vides. Que el Pep Guardiola jugador acabaria sent un geni de les banquetes ho sabia qualsevol aficionat. Només calia veure'l jugar de migcentre al Camp Nou, com anava manant i endreçant l'equip, amb la pilota als peus o fent gestos amb les mans. Un espectacle.

guardiola
Pep Guardiola, manant ja damunt la gespa

El Pep jugador era un autèntic crack, és clar que, comparat amb el que ha esdevingut com a entrenador, sembla poc i tot. Però era un futbolista estratosfèric. A més, Guardiola té un avantatge amb respecte molts col·legues seus: sap parlar. N'ha sabut sempre. Llegit, cult, espavilat, ràpid com n'hi ha pocs, amb una ment privilegiada que no defugia el cara a cara amb qualsevol interlocutor, i que quan l'entrevistaven o anava de convidat a un programa, per jove que fos, era una delícia i entrava al trapo com el que més, sense problemes. Com va fer quan tenia 23 anys i va anar al recordat i inoblidable Un tomb per la vida del seu amic Joaquim Maria Puyal, un dels programes més meravellosos de la història de TV3, emès el 1993, ara fa trenta anys.

tomb
'Un tomb per la vida', 1993 / TV3
puyal
Joaquim Maria Puyal a 'Un tomb per la vida', 1993 / TV3

Allà, la copresentadora li va fer un test ràpid amb algunes preguntes íntimes, com el seu número de telèfon, la talla de pantalons i camisa, quin cotxe li agradaria tenir o si els futbolistes acostumen a casar-se de penal.... Les seves respostes, ràpides i brillants, són de traca. Un moment impagable recuperat pel programa Onze de TV3:

Per cert, saben qui va començar a treballar a TV3 aquell any 1993 com a coordinadora de vestuari precisament al programa Un tomb per la vida?... La Cristina Serra, dona del Pep Guardiola. Meravellós. Demanem des d'aquí un nou tomb per la vida de Guardiola de la mà del Puyal, ni que sigui només per un dia.