Sau ha estat una de les quatre bandes mítiques del rock català, les quatre del famós concert conjunt Palau Sant Jordi de 1991: Sau, Sopa de cabra, Els Pets i Sangtraït. N'hi va haver moltes més però aquell concert va ser el punt i a part del rock català en l'època Pujol: el seu 'Ja som aquí'. Va trencar el rècord d’espectadors en un recinte tancat a tot Europa i va superar l’èxit del concert de Depeche Mode, que va reunir 21.500 persones. Al Sant Jordi van superar de molt els 22 mil i amb música només en català. La banda que va obrir el concert va ser la de Carles Sabater i Pep Sala. La mort prematura del líder carismàtic, del jove i guapo Carles Sabater, va impedir allò tan típic de "el retorn de la banda". Mort Sabater, Sau mor. I Pep Sala es reinventa en solitari. Ara que TV3 va dedicar-li un Sense ficció a la figura de Carles Sabater, amb un èxit descomunal (16% de share i líder d'audiència) ha sorgit la veu crítica de Pep Sala, a qui TV3 i la productora van convidar a participar del reportatge. Pep Sala hi surt però no tant com probablement voldria, i confessa 2 mesos després que el documental no li va agradar.
Ha estat durant una entrevista al diari Ara que Pep Sala critica no l'oportunitat de fer el documental sinó la imatge que, segons ell, va oferir-se de Carles Sabater. Pep Sala: "El documental sobre el Carles el vaig trobar innecessari. No calia. Amb el Carles sempre havíem preservat la nostra intimitat. I, d'altra banda, es ven una imatge del Carles que no s'ajusta gens a la veritat. Carles era un tio estupendu, amb els seus problemes, els seus defectes. Un tio que l'important que va fer no era drogar-se. L'important que va fer és ser un músic de collons, un cantant increïble, un actor brutal, un tio amb una presència i amb una visió de l'espectacle acollonant. I penso que és això el que hem de recordar. El documental el trobo molt de xafarderia, molt d'anar a buscar el morbo de les coses. Ens hauríem de preguntar què en pensaria ell. Ningú li ha pogut preguntar al Carles què li semblava".
Pep Sala apareix al documental però ni l'enceta ni l'acaba. Molt del protagonisme el té la "vídua", la parella de Carles Sabater, i la família que cedeix imatges inèdites del mort, imatges íntimes filmades amb la seva càmera a casa, a la cuina, a l'habitació... L'última paraula la té Gerard Quintana, el cantant de Sopa de cabra, cantant el tema de Sau que dona títol al documental "Si un dia he de tornar no espereu res de mi" i que va triar per retre-li homenatge perquè sabia que era la cançó que millor reflectia el difunt artista. Un docu de Sau i no l'acaba Pep Sala sinó Gerard Quintana.
Cadascú explica la cançó com la recorda i posa l'accent on vol. Carles Sabater prenia drogues i molta llegenda negra atribueix al consum la seva mort prematura, No va ser així però el rock té aquests peatges. La veritat la saben els que l'estimaven i Pep Sala no és l'únic que estimava Carles Sabater. Té dret de queixar-se com cada autor de fer el retrat que els testimonis ofereixin. Però si el documental deixa clara una cosa és que Carles Sabater era moltes coses alhora i voler ser molt bo en totes és el que el va matar.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!