Els exercicis estiuencs del diari 'El Mundo' causen estupor i vergonya. Amb una mà lapiden Pepa Flores, figura imprescindible del cinema i la cançó espanyola, vilipendiant-la com a perillosa comunista, mentre que dos planes més enllà tracten amb guant de seda un personatge abominable del feixisme espanyol. A Marisol li dediquen paraules tan afectuoses com "ni guapa, ni simpática, ni buenecita". A xarxes afegeixen "prosoviética". En el cas del militar borni franquista i fundador de la Legión José Millán Astray, la tesi és una altra: "ni monstruo sanguinario ni enemigo de la inteligencia", en al·lusió a la famosa frase que li va etzibar a Miguel de Unamuno al paranimf de la Universitat de Salamanca. Un espectacle, vaja.
Pepa Flores, Marisol
Que la dreta extrema i l'extrema dreta odien Marisol per les seves idees polítiques no és pas nou, cert. Ja va patir atacs quan va rebutjar anar als Premis Goya a recollir un guardó honorífic. Sorprèn (o no tant) que sigui un diari "moderat" l'altaveu de la croada contra un mite de l'Espanya durant la dictadura: "Comunista prosoviética, de fiesta con Herri Batasuna, antipática santa pequeño-burguesa"... L'autor es despatxa a gust, també burxant a la vida sexual i intents de suïcidi de l'artista. El text ha enfurismat la xarxa, que se solidaritza amb la Pepa.
Pepa Flores manifestació 1998, GTRES
Franco i Millán Astray
Mentre la bilis vessa a l'exemplar del diari, l'ensabonada del director d'opinió Jorge Bustos a Millán Astray acaba per enllardar-ho tot. Un sant, un outsider, un angelet de la caritat. La frase final ho diu tot: "el tuerto acabo siendo un visionario". Dramàtic.