La mort del locutor Pepe Domingo Castaño ha sacsejat el panorama mediàtic espanyol durant el cap de setmana. El gallec de 80 anys, veu inconfusible dels programes esportius de les darreres dècades, ha patit una complicació multiorgànica a l'hospital de la Zarzuela de Madrid. Les reaccions al decés són incomptables. La gran majoria el recorden amb estima, amb veneració, amb un respecte proverbial. Les generacions que han crescut sentint-lo als micròfons de la Cadena SER i la COPE ploren la seva pèrdua. No totes, però. De fet, hi ha qui el que recorda d'ell no seria precisament positiu. I per això impacta encara més.
Podríem parlar de les manifestacions polítiques de Castaño, abraçant els postulats espanyolistes. Fa ben poc disparava contra Carles Puigdemont, dient-li "cobarde". Però no és pas el cas que ens ocupa. No hi ha política, és personal. El missatge que està arrasant a les xarxes socials té un altre remitent, un periodista molt particular, veterà i que a més a més el coneixia bé. Parlem de Sebastià d'Arbó, el professor d'Arbó. Un especialista del gènere fantàstic, esotèric i del més enllà que ha passat per TVE, per la SER, per Catalunya Ràdio i pràcticament per tots els mitjans de comunicació. El de Tortosa ha signat l'obituari més al·lucinant, no s'ha deixat res. "No era periodista. Va passar als programes esportius, ell era madridista i jo culer. Va inaugurar un nou estil de cridar i cridar davant del micro, era horrible. Era el seu estil".
En Sebastià, de 75 anys, recupera una altra vivència compartida i desconeguda per al gran públic: la vida personal d'en Pepe Domingo. El difunt deixa una vídua, María Teresa Vega, amb la que va contraure matrimoni l'any 1985. Abans, però, havia estat casat amb una presentadora de TVE, María Luisa Seco, popular a la seva època per la seva participació en programes infantils i musicals. Van ser 12 anys de matrimoni que venien precedits, segons l'expert en tot allò que va molt més enllà dels nostres ulls, d'un furt: "Em va prendre la novieta", n'assegura. Allò li ha vingut al cap del Sebastià, deixant constància del seu record al Facebook. Un amor furtat, el de la María Luisa, que moriria l'any 1988 víctima d'un càncer d'ossos. Això també ho posa, d'alguna manera, sobre la taula. És en aquesta frase que ha causat sensació: "Dissortadament ara els dos estan morts, i jo, encara que gran, continuo donant guerra". I tant.
L'impacte ha fet inevitable que tothom parli de la publicació de l'estimat d'Arbó, feta evidentment sense cap malícia però revolucionària per a les xarxes socials. A Catalunya, on se'l coneix bé, les reaccions són diverses, enginyoses, d'al·lucinació. L'especialitat del mestre d'Arbó, sense dubtes. És un crac.