Vivim l'era de les fake news, de les noticies falses. Estan per tot arreu, especialment a Internet, un catalitzador per a les tones de porqueria que s'estenen sense control a les xarxes socials. Ara bé, no són pas noves: es fan servir des que existeixen els mitjans de comunicació. Història antiga, vaja. Una història que coneixen molt bé dos personatges del panorama mediàtic, experts en informació escombraria i que van ser parella sentimental en el passat. Remuntem-nos a l'any 1983, quan la reina dels matins televisius, Ana Rosa Quintana, es va casar amb el corresponsal de guerra i actual propietari de Periodista Digital, Alfonso Rojo. Allà es va forjar alguna cosa més que un matrimoni: una forma d'entendre i de manipular el periodisme. A Quintana li ha anat molt millor que a Rojo (gran 'lector' d'EN Blau, per cert), al capdavant d'un veritable abocador de fal·làcies, informacions de dubtosa versemblança i gust, i molta intoxicació ultra. Un digital que, per mentir, menteix fins i tot amb la identitat dels seus redactors, com ens ha revelat El Diario.es.
Segons la informació del digital d'Ignacio Escolar, 'Periodista Digital' té fins a tres periodistes fantasma a la seva redacció. Tres 'persones' amb identitats i biografies falses. Ni tan sols les seves fotos són reals, sinó que Rojo i companyia les van comprar a un banc d'imatges, o fins i tot, les van pispar d'Internet. Es tracta d'Ivan Rastik, Francisco Lorenson i Paula Dumas, tres personatges amb noms grandiloqüents i que 'signen' algunes de les novel·les d'aquest digital. Afegim Salomon Lush, expert en Casa Reial, un paio un nom de botes d'esquí. Si hem de triar, direm que Lorenson és el nostre favorit. A més a més, són ben plantats, atractius i molt curiosos. Vaja, com que són models d'Internet. La informació revela un detall per petar-se de riure: el seu aspecte respon a termes de cerca com "empollón guapo". Delirant.
Alfonso Rojo TVE
Periodistes falsos Periodista Digital
La guàrdia pretoriana d'aquest mitjà (i d'altres causes tronades) han sortit a explicar-nos que es tracta de pseudònims i bla bla bla. Segur que sí. En tot cas, pensem que la redacció del 'diari' hauria de rebel·lar-se contra el menyspreu del seu 'capo'. Potser no són el més guapos i guapes del món, però l'Alfonso tampoc és Robert Reford. I si la cosa va de noms, home, té bemolls portar el cognom Rojo i dirigir un pamflet ultraconservador. Potser tot és més fàcil, i la realitat és que Alfonso està més sol que un mussol a la redacció. I és clar, com que de periodisme gens ni mica, es dedica a fabular i a inventar-s'ho tot. És el nou Jules Verne, però en versió rància i casposa.