Un dels patrimonis més preuats de l'ésser humà és la memòria. Sense ella, tot perd el sentit. Per això la malaltia de l'Alzheimer és tan devastadora: per a aquells que la pateixen, però també per als familiars. La foscor s'instal·la en el dia a dia, però fins i tot les nits més negres deixen passar un petit raig de llum. Moments de lucidesa fugaç que ens fan immensament feliços i ajuden a tirar endavant. És el que li passa a una periodista esportiva gallega, amb l'avi patint aquesta malaltia, i que ha fet una confessió familiar que glaça la sang.
Ella és Alba Adá-Lameiras, que treballa al canal GOL, retransmetent partits de futbol-sala. La seva imatge sovint apareix a la petita pantalla, un fet que, a casa seva, obra un miracle: l'avi la reconeix orgullós, i ho comparteix amb la seva dona, que el cuida sense descans. L'escena és emocionant, així com la reflexió de l'Alba: "al escucharte, a veces dice: “é a nena”" En un món, el de la televisió, on sovint prima la vanitat i l'afany de protagonisme, la història d'aquesta periodista ens permet descobrir una altra cara: una de més humana, terapèutica i emocional. Com ella diu, "lo mejor de salir en la tele".
Des de Catalunya, tot el nostre suport a l'Alba i els seus avis, així com a tots i cadascuna de les víctimes d'aquesta patologia tan cruel. Força, "nena".