Han passat gairebé 4 anys, però Catalunya no ho oblidarà mai. El 20 de setembre de 2017 es van produir fets importantíssims per a la història del país: quan quedaven pocs dies per al referèndum d'independència, l'estat espanyol posava en marxa una macrooperació policial desesperada i abusiva intentant aturar l'1-O. Entre les accions d'aquella jornada, l'escorcoll de la Guàrdia Civil a la seu del Departament d'Economia de la Generalitat, ubicada a la Rambla de Catalunya al costat de la cruïlla amb la Gran Via de les Corts Catalanes. La indignació per l'atropellament a les institucions catalanes va fer esclatar la ciutadania, que va concentrar-se massivament expressant la seva repulsa. La gentada era imparable. La tensió, també. Dues persones, representants de la societat civil, van pagar molt car el seu esforç per evitar aldarulls violents. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, condemnats a 9 anys de presó pel Suprem per pujar-se al Patrol dels uniformats amb un megàfon i pregar, ja de matinada, que els manifestants marxessin a casa. 

Ells són les veritables víctimes: els caps de turc d'un estat incapaç de resoldre els seus problemes amb negociació, diàleg i sense porres ni policies. Ara bé, el relat de l'espanyolisme és un altre, és clar: expliquen el 20-S com a un escenari de guerra en el que la seva tropa va veure la mort de ben a prop. Es van jugar la vida. Alguns, fins i tot, havent de disfressar-se d'Spiderman per saltar de terrat en terrat i escapar del monstre indepe. Perdó, corregim: Spiderwoman: la secretaria judicial que acompanyava la Benemèrita.

Jordi Cuixart i Jordi Sánchez a l'escorcoll de la seu d'Economia / Sergi Alcàzar

Tots coneixem el relat d'aquella dona, que va ser evacuada de l'edifici per la seva por a no sabem ben bé el què. Ho feia a través del terrat d'Economia, connectat amb el del Teatre Coliseum, per on va sortir al carrer amb tota tranquil·litat. L'únic obstacle per saltar d'un a l'altre, un petit mur de totxanes. Per a ella i els seus caps, una construcció infranquejable: la Gran Muralla de la Xina és la tanca d'una zona de jocs infantil al seu costat. El seu testimoni va ser una de les armes de la maquinària judicial i repressora espanyola, malgrat no ser més que una nova fal·làcia. I per si algú encara té dubtes, vet aquí que tenim a en Peyu disposat a fer la "prueba del algodón".

L'actor, humorista i presentador de TV3 i Catalunya Ràdio ha estat en aquest indret, aprofitant que el pròxim 28 de juliol representarà la seva obra 'El Gallardo Espanyol' a l'esmentat teatre. No s'ha pogut estar i ha pujat les escales fins el terrat, el més famós del país: "El que em carda més il·lusió de tot és ser on sóc aquí ara: el terrat del teatre, i això, la seu d'Economia. Aquí, això... el murete! El murete per on va saltar la secretaria judicial!". Peyu, demostrant unes aptituds físiques que ben el podrien fer participar en uns Jocs Olímpics, arrisca la seva vida per emular aquell "salt tan bèstia". La conya és genial: "Que me tiro, que me tiro!". Un saltet de no-res i au, a l'altra banda. "Les va passar canutes", conclou. 

En Peyu salta el 'murete' que connecta el Teatre Coliseum amb la seu d'Economia / @enpeyu

Bricolatge, teatre, sàtira, ràdio, televisió, comarques... i ara també 'fact checking'. En Peyu és una mina.