Un dels millors moments de ràdio que es pot (que s'ha) d'escoltar cada dia, sens falta, el trobem a les 7.57 del matí a El matí de Catalunya Ràdio. Laura Rosel ha tingut l'habilitat de pensar una secció, una minisecció, de fet, que concentra en el seu minut i mig i escaig, una forta càrrega d'esperit crític, ironia i veritats com a punys: el Bon dia que diferents col·laboradors li dediquen a qui considerin.
Laura Rosel (Catalunya Ràdio)
Fa poc vam sentir un meravellós "Bon dia de merda" d'en Jair Domínguez dedicat als dos pobles de Catalunya on Vox va guanyar a les eleccions del 14-F. Paraules ("als feixistes se'ls combat amb un cop de puny a la boca") que van provocar la indignació del partit ultra en concret i d'Abascal en particular, senyal que eren unes paraules més pertinents i encertades que mai. Paraules que han provocat una querella de Vox a Domínguez, i un nou ridícul, en associar el col·laborador amb l'emissora equivocada. Aquest dilluns hem començat la setmana amb un altre Bon dia imperdible, obra i gràcia d'en Peyu, company de fatigues d'en Jair a Bricoheroes a TV3 i el magnífic El Búnquer a Catalunya Ràdio.
Peyu i Jair Domínguez a 'El búnquer' (@enpeyu)
Després del que s'ha vist els darrers dies en algunes ciutats catalanes, especialment a Barcelona, cada vespre, arran de l'ingrés a presó de Pablo Hasel, en Peyu comença dedicant un "Bon dia de merda a tots els tertulians que diuen que amb la violència no s'aconsegueix mai res. Segur que algun historiador els hi podrà dir que malauradament, amb la violència s'ha aconseguit tot". Peyu no defensa la violència, al contrari, "sóc lo més pacífic que conec després del meu pare. Segurament, per por que em cardin un jec d'hòsties, quan intueixo violència, fujo corrent". Però la reflexió (i la pregunta) que ha fet en veu alta és implacable, de les que haurien de fer pensar a més d'un: "Posem pel cas que amb la violència no s'aconsegueix res. Llavors... per què l'utilitzen els Mossos d'Esquadra per reprimir les manifestacions?...".
Peyu (@enpeyu)
Ell mateix respon en un diàleg imaginari: "'Oh, és que amb els radicals no es pot parlar!'". I ell mateix es torna a respondre amb una pregunta: "Quins radicals? Els que cremen contenidors? O els que hostien a cop de porra tot el que troben per davant?". En Peyu continua furgant amb finezza: "Els reportatges aquests sobre els nanos, els joves que es manifesten, estan molt bé, però... En podríem fer un ja sobre qui són els de la Brimo? Com a ciutadans crec que estaria bé conèixer qui ha de defensar-nos"... Pam.
Sensacional. No sabem si Rosel, o qui sigui, en prendrà nota.