És tan trist com impossible d'eradicar. En plena sisena onada del coronavirus, amb els contagis disparats com mai des que comencés la pandèmia, i sabent dels perills d'aquesta malaltia que ha matat tanta gent encara hem de sentir els discursos negacionistes i antivacunes d'il·luminats que s'informen per pàgines web ignotes o per d'altres mitjans de suposada informació. Aquí el rei, en qüestions de popularitat, és el cantant Miguel Bosé, que s'ha convertit en una caricatura d'aquell artista conscienciat en la lluita contra la SIDA i la investigació d'una vacuna que aturés la seva propagació. Després tenim d'altres membres il·lustres com Paz Padilla, la que deia que "las vacunas no sirven para nada", a banda de donar una lliçó magistral en la que pronuncia coses com "Oritrón", "proteína spider" o "el virús de Luján". El cas de la presentadora andalusa és més freak que el de Bosé, perquè a Padilla el que li passa és que ni para atenció quan li parlen, i encara més preocupant, que no pensa abans de parlar. Així li van les coses, és clar.
La qüestió és que ni el setciències Miguel ni la incontinent verbal Padilla tenen raó. Les vacunes són necessàries. I avui en dia són l'única eina per evitar morts, casos greus i col·lapse hospitalari. En un món normal i després de l'experiència acumulada, no caldria ni posar de nou sobre la taula l'argumentari d'aquesta colla. Però com que no és així cal recordar-ho cada minut, cada segon, a cada contagi. Avui estan de sort, perquè la gran escriptora, periodista i cronista catalana Pilar Eyre els ha fet un regal de Reis amb un parell de dies de retard. Ha signat un fil a Twitter emocionant i tan necessari que haurien de portar-lo a tot arreu i llegir-lo i rellegir-lo fins que els quedi ben clar.
Eyre ha passat part les festes de Nadal aïllada després d'haver-se contagiat, com milers i milers de persones cada dia. En el seu cas, que havia aconseguit esquivar la covid, la notícia la va deixar preocupada, però tranquil·la alhora. Tenia les 3 dosis en el seu organisme, una mesura que reduïa dràsticament les possibilitats d'acabar en una UCI. Han passat els dies i ja està pràcticament recuperada, cosa que ens fa molts feliços a tots els que la respectem, admirem i estimem. I de la seva experiència ha extret un seguit de reflexions i vivències que paga la pena repassar. Comença, evidentment, per com es va contagiar: "Tengo las tres vacunas además de la de la gripe y la neumonía. Por eso, cuando empezaron los síntomas, muy leves, no pensé que me hubiera contagiado. Estornudos (“alergia”), mareos (“tensión baja”), cansancio (“la presión de acabar el libro y mi columna semanal en Lecturas) me vine a mi casa de fuera para coger fuerzas para un 2022 muy exigente". Tot i això, va decidir fer-se proves casolanes per estar segura: "Tenía unos tests de antígenos y decidí hacerme uno más que nada como experimento... mi sorpresa fue que diera positivo... lo repetí y también. Llamé al 061, me dijeron que empezara la cuarentena y que me pusiera en contacto con mi Cap. Me fue imposible, colapsado". Una història que molts han patit en les seves carns.
Davant la impossibilitat de contactar amb els metges, va trucar a la farmàcia, on la van ajudar i van informar del seu positiu. Afortunadament, "mis familiares cercanos, con los que pasé las fiestas, no se contagiaron. Los síntomas han ido desapareciendo, así como mi olfato. Mañana acabo y me haré un test". I aquí arriba el punt culminant, colpidor i emocionant. Apunta, Miguel, Paz: "Muchos dirán que las vacunas no sirven de nada, pero yo creo que les debo la vida. Mi punto débil son mis pulmones y por eso he podido pasar el covid tan solo con síntomas leves y no con una neumonía que seguramente me hubiera llevado a la tumba". Més clara , l'aigua.
Eyre s'acomiada donant les gràcies a científics i sanitaris, la primera línia de batalla contra la malaltia. També al destí "que me ha hecho nacer en el siglo XXI". És molt gran. Irrepetible. La Pilar és única.