Pilar Eyre és catalana, escriptora i periodista. El seu contacte amb els lectors és setmanal, amb incisives col·laboracions en premsa i TV. No calla mai i no es calla res. És una de les més grans expertes en la Corona. El seu llibre sobre la reina Sofia ha venut 300 mil exemplars però ha descartat el més fàcil: escriure un llibre sobre el rei Joan Carles. Serà un dels pròxims. Aquestes Festes es regalaran molts exemplars del seu últim novelot Un perfecte cavaller (Ed. Planeta). Va ja per la sisena edició. Un gran èxit.
Es fa fotos amb la traducció al català, Un perfecte cavaller, "Vaig tenir gran afany en què es traduís. Vaig creure que el promocionarem per tot Catalunya. A cada casa hi hauria d'haver-ne un perquè explica les arrels del que som ara. Aquestes setmana el vaig presentar a Sabadell perquè la meitat del llibre passa allà. És el meu primer llibre que es tradueix al català, ho he supervisat i és aquest català que es parlava a Barcelona al carrer. No el de paraules tipus "àdhuc".
És la història de la teva vida, qui eren els Eyre?
El meu avi era jutge i quan el van destinar a Barcelona es van instal·lar aquí. El meu pare va viure a Catalunya des dels 14 anys. Eren de dretes i es van fer falangistes. El van condemnar a mort en la Model. Cada matí es pensava que l'anaven a afusellar. Encara que formés part dels vencedors de la guerra, per a mi és un perdedor. Aquella vida atroç no hi ha Déu que la superi. Tots venim d'allà. Es parla poc de la Guerra.
Però no és un llibre de la Guerra Civil sinó una novel·la d'amor. Quan sigui una sèrie d'Antena 3 serà caríssim. El final és un drama èpic.
Fins que no estigui rodada no diré res. Del meu pare m'encantaria que el fes Errol Flynn (riu). He venut molts drets dels meus llibres que no s'han fet a la TV. Veurem.
Surten personatges reals, com Samaranch. Franquistes que ara estan empestats però surten al teu llibre.
Si no els recordem nosaltres no els recordaran. Són els fonaments, com ho eren els treballadors de les fàbriques. És la Catalunya real, la que tenim, la bilingüe. La meva vida és bilingüe, com Catalunya. El meu pare em parlava castellà i la meva mare català. En l'edició en castellà surten paraules en català. I altres de quan era petita i creia que eren en castellà. Deia escobar perquè sentia en català "escombrar".
Estàs farta que l'unionisme et trenqui la cara per anar a les TV a donar-la per Catalunya sense ser independentista?
Li passa a Susanna Griso, a Antena 3 on col·laboro, que se la té per un monstre unionista. I a Madrid se la té per independentista. Li envien missatges "indepe de merda, vete con tu marido". Els extrems utilitzen aquestes figures per a les seves finalitats. Jo el que faig és ser sincera. L'independentisme no em produeix urticària. Si surt la independència continuaré vivint a Catalunya.
Et sents molt catalana?
Em parteixo la cara amb qui em digui que no soc gaire catalana. No parlo bé l'idioma però hi ha moltes classes de ser català. A la Catalunya interior, com a Calaf, s'ha venut molt el llibre perquè vam tenir allà una finca familiar durant anys. I estic contenta perquè coincideixen vendes i crítiques. Ja era hora. Com surto a Sálvame sembla que han de publicar males crítiques dels meus llibres. Ara ja em prenen seriosament. Un exemple: em fa ràbia el que està passant amb les crítiques al llibre de poemes d'Alfred d'OT. El posen a parir però la responsabilitat serà de l'editorial que ho publica. En canvi ningú no gosa dir que els últims llibres d'Eduardo Mendoza no estan a la seva altura. Per què ningú no ho diu?
El Premi Planeta és per Javier Cercas, un altre que tal. Comprar el seu llibre és un risc perquè està tan connotat contra l'independentisme que no t'atreveixes a regalar-l'hi a ningú perquè no te'l tirin al cap.
El Premi Planeta es ven sol. I funciona al contrari: els unionistes el compraran, El País li fa bones crítiques... Em molesta això d'autor de prestigi i autor mediàtic, Señor Cercas i la Eyre. Qui decideix això? Podria haver deixat el periodisme. La literatura em dona molts diners. Però em diverteix.
Has publicat molt d'Urdangarín, que només haurà estat un Nadal a la presó i els presos independentistes en porten tres
Crec que ja ha complert amb la societat. Em semblava impossible que el cunyat del rei ingressés a la presó. Em va avisar Ansón fa sis anys: "Ell anirà a la presó". La prova és que Urdangarin tenia d'advocat a un amb el qual jugava a tennis i la infanta tenia Miquel Roca, pare de la Constitució i un dels gran despatxos de Barcelona. Zarzuela defensava a Cristina, no a Urdangarin.
La Corona va tenir clar "ell sí, ella no". I Juan Carlos ni va testificar.
Urdangarin era conscient que assumiria totes les culpes. Que es reintegri. No tornarà a ser duc i estarà apartat de la Corona per voluntat de Felip i Letícia. La infanta es va plantejar el divorci però ara ha canviat. Urdangarin necessita arrelament familiar per sortir de la presó.
Sembla que et cau millor Joan Carles que Felip.
Felip no em cau simpàtic perquè no és simpàtic. Però la monarquia no caurà perquè ningú en el poder té interès a fer-la caure, ni Podemos. Ni el divorci amb Letícia la faria caure. Hi va haver una època en què vivien separats i cadascú feia la seva com Joan Carles i Sofia. Però ara els veig bé.
Et cau bé Letícia?
Crec que em passa com als espanyols, que ja no interessen. M'avorreix la Família Reial. L'hem assimilat tant que no ens produeix emoció. A Lectures les portades de Letícia ja no venen. Amb prou feines surten en una finestreta. M'ha anat avorrintal mateix ritme que als espanyols. Per la biografia de Joan Carles m'ofereixen molts diners. Tinc coses noves de la Corona però em fa mandra. M'avorreix. He escrit 10 llibres sobre la Casa Reial.
Esperaràs que Joan Carles es mori?
No crec que es mori aviat. S'acaba de fer una operació d'estètica aquí a Barcelona. No està per morir-se. Els altres són allà per ell: Felip i Letícia sense Joan Carles no hi serien. L'hi deuen. Joan Carles amb Catalunya ho hauria fet millor. Hauria actuat d'àrbitre.
Felip ho ha fet fatal a Catalunya?
La seva actitud ha estat d'encarcarat. No ha estat ben aconsellat. Aquí a Catalunya el podrien haver aconsellat millor. Li ha faltat finor. Elionor parla millor català que jo i és educada però que la posin en la cimera del Clima amb Greta.
Letícia no va a actes oficials amb persones sinó amb institucions: no visita malalts, ni ancians ni immigrants. No té una agenda popular sinó la que el marca l'IBEX, els premis BBVA...
El que faci Letícia m'importa poc perquè ella no és ningú. És la dona del rei. Em preocupa el que faci l'hereva. Als Premis Princesa d'Astúries hi havia gent de 70 anys, cap col·lectiu, cap contacte amb la realitat. Letícia m'interessa menys, no té cap paper. No té ni agenda pròpia. No té personalitat. Això de les malalties rares... és molt difús. Quan hi ha una catàstrofe hauria d'anar immediatament. En les riuades a Catalunya van venir abans Joan Carles i Sofia, amb fang fins als genolls.
I això que Letícia s'operi tant la cara?
Està molt més maca. Tenia una barbeta fatal. Però operar-se s'operen totes, les angleses Kate i Meghan, les infantes Cristina i Elena... Elena ara és com una monja, no ha refet la seva vida després de Marichalar. Els que em cauen fatal són els seus fills. Froilán i Victoria Federica no em cauen bé, representen el que no m'agrada: els toros, la flamenquería, la xuleria...