Ahir divendres 15 d'octubre el món de les Lletres, en majúscules, tenia dues cites d'envergadura. Totes dues, quina casualitat, amb aroma a espanyolisme. Una, el lliurament del Premi Planeta a Barcelona. Un 'sarao' literari de primera, en el que van ovacionar Felip i Letícia fins a trencar-se les mans i vam assistir a un espectacle insòlit: la guanyadora semblava una dona, Carmen Mola, però no ho era pas. Sorpresa: es tracta del pseudònim de tres homes. Curiós. L'altre esdeveniment tenia lloc hores abans i a El Escorial, a Madrid. Una festa per a major glòria de Mario Vargas Llosa, premi Nobel de Literatura i Òscar al més reaccionari. El peruà, parella d'Isabel Preysler, contra programava i muntava una gresca amb toreros, 'peperos' i similars. Curiosament, de col·legues escriptors, ben pocs. Doncs bé, ni en una ni en l'altra van tenir el privilegi de tenir a una de les plomes més carismàtiques: la catalana Pilar Eyre. 

La cronista reial, finalista del Planeta el 2014, tenia els seus motius. Uns personals i privats, i que li van fer declinar la invitació per al sopar al MNAC de Barcelona, i d'altres ideològics i públics perquè ni tan sols li passés pel cap anar a la localitat madrilenya. L'endemà de tanta festa, Eyre ha tingut molt de temps per reflexionar i compartir les seves impressions amb els seus seguidors. I hem de dir que això del premi d'un milió d'euros a tres senyors que s'amaguen sota el nom d'una dona ha ocupat bona part del seu dissabte. Les seves piulades ho diuen tot, plenes d'ironia: "Confieso que detrás de Pilar Eyre hay tres hombres: los tres muy atractivos, por cierto".

Pilar Eyre a casa seva / JB

Malgrat que la Pilar ha assegurat que qualsevol altre tema que no tingués a veure amb el guardó literari no li interessava un rave, no s'ha pogut estar i ha acabat per dir la seva respecte de l'espectacle de Vargas Llosa. La piulada és demolidora, dient el que molts pensen de la festa en particular i de l'escriptor en particular. No s'està per romanços i tenim clar el perquè: l'apologia del maltractament animal que es va fer al llarg de la jornada fa que tregui foc pels queixals. En aquest cas, el que crema és el seu text, que remata amb una paraula clau: "Ridículo". 

Mario Vargas Llosa a la seva festa amb el torero Roca Rey / EFE

Cada paraula i expressió és millor que l'anterior per una senzilla raó: té molta raó: "Encuentro cultural? Qué escritor estaba además de él? Viendo una corrida de toros?". El detall que acaba d'ensorrar en Mario i que parla clarament de la seva megalomania: "En un fotocol con su nombre". Un semidéu, vaja. 

Tamara Falcó, filla d'Isabel Preysler, al photocall amb el nom de Mario Vargas Llosa / EFE

Ara sortiran els de sempre a dir que un té un Nobel i l'altra no. Potser que és molt més sa i preferible una carrera d'èxit com la de la barcelonina, que ven llibres, rep reconeixements i el més important: sempre interessa el que diu. A Vargas Llosa ja només l'escolten els de la caverna.​.. i ell mateix quan li xiuxiueja al mirall: "espejito, espejito..."