La classe alta madrilenya del barri de Salamanca, convocada per VOX i armada amb parafernàlia espanyolista (alguna molt passada de voltes), va sortir al carrer per exigir la dimissió del govern Sánchez per la gestió del coronavirus. Que ningú s'espanti: com a molt eren 300 persones, que a banda de passar-se el confinament, la desescalada i el sursum corda per l'arc de triomf, van insultar a tort i dret amb les típiques arengues fatxes i un crit al·lucinant de "llibertat". Fantàstic. Preciós. Com a opereta inversemblant, un deu. Ara bé, només es tracta d'un reducte molt determinat i esbiaixat, que en un món normal seria contingut de la secció de "notícies breus" de qualsevol informatiu.
Això, però, no ha passat amb aquestes concentracions il·legals, perquè ja ho deia el franquista Fraga: "Spain is different". Les cadenes de televisió espanyoles li van donar la categoria de tsunami, revolució, revolta... Minuts i minuts amb els que es legitima l'exhibició de creus de Borgoña, l'egoisme i la hipocresia. La dels mateixos que van plorar i rabiar amb l'exhumació de la mòmia del dictador Franco. "Pijos" d'extrema dreta reclamant llibertat, vaja. El més normal del món. Hi ha molts ciutadans, que sí saben què vol dir la llibertat i el que ha costat aconseguir-la, que no s'ho poden creure. I encara més: també aquells que, amb reivindicacions molt més esteses i democràtiques, són silenciats per aquestes cadenes de televisió. Ho expressa amb indignació la cronista catalana Pilar Eyre: "6 minutos de todos los telediarios dedicados a una manifestación de unas 200 personas en el barrio de Salamanca... yo he ido a manis antitaurinas en las que éramos diez veces más y no hemos salido en ningún sitio"
Espanya, se't veu el llautó.