Joan Carles canta victòria a Londres. S'acaba d'escapolir d'una nova causa judicial, en aquest cas la demanda per assetjament interposada a finals de 2020 per la seva examant, Corinna Larsen. La defensa de l'emèrit ha centrat tota la seva estratègia en un únic fi: que es desestimés el cas en considerar que els magistrats britànics no són competents per processar l'exmonarca. I, en aquest sentit, han fet diana. La jutgessa Rowena Collins Rice ha dictaminat que "el Tribunal Superior d'Anglaterra i Gal·les està mancat de competència, perquè no s'ha interposat al país de domicili del demandat, i la demandant no m'ha convençut que el seu reclam recaigui en una excepció a aquesta regla". És a dir, el cas cau per un defecte de forma. No de fons. Amb Joan Carles, el fons és sempre tèrbol, fosc, difús i brut.
Corinna ha presentat batalla durant mesos, declarant en més d'una ocasió a seu judicial i explicant els esgarrifosos intents de sotmetiment que, assegura, va patir per part de Joan Carles i del seu entorn, arribant a la cúpula del CNI i als seus agents. "Hi ha molts túnels entre Niça i Mònaco" és un dels missatges que li van deixar aquells que volien el seu silenci. Larsen reclamava 126 milions de lliures esterlines, prop de 150 milions d'euros, com a compensació per danys i perjudicis. Una quantitat astronòmica, una més, en aquest romanç malaguanyat, patètic i prohibitiu.
La reacció de l'alemanya no s'ha fet esperar. S'ha mostrat "profundament decepcionada" en un comunicat enviat a l'agència EFE, lamentant que "les víctimes d'assetjament sovint han de lluitar per obtenir justícia". Sobre Joan Carles diu que "ha desplegat tot el seu arsenal per destruir-me, el seu poder és immens" i que "la intimidació contra la meva persona i els meus fills continuen". A més a més, apunta que hi haurà recurs contra la decisió de la jutgessa, que s'ha rentat les mans i passa la pilota (o el marró) a un altre.
A casa nostra la notícia ha generat moltes reaccions. Els monàrquics de vella escola ho celebren; els més moderns no tant, perquè prou enrenou té Felip VI amb l'explosió del republicanisme ultraespanyolista, que l'acusa de vendre Espanya i li diu 'Felpudo VI'. En cap cas, però, analitzen la situació amb objectivitat i perspectiva. Cosa que sí que té Pilar Eyre, la cronista reial catalana més assenyada. La seva sentència imparteix justícia (es nota que és neta de jutge): "Todas las causas contra Juan Carlos acaban igual: no se se le puede juzgar porque ha prescrito, o porque era inviolable, o porque el tribunal no era competente (la última en Londres de Corinna). Pero no porque sea inocente". I amplia: "No persigue ser declarado inocente, sino que no se le juzgue por los delitos que se le atribuyen". Més clara, l'aigua.