Ramon Rovira ho té tot a punt per estrenar La nit a 8tv. Dilluns a les 20:50 comença l'enèsim intent de la segona cadena del país per ser viable i influent alhora. La jugada és arriscada: el director de la cadena es posa a ell mateix de presentador del programa estrella. Abans, a dos quarts de vuit, hi haurà una hora i escaig de 8 al dia amb Jordi Armenteras i Abel Queralt allargant l'espai de meteorologia. Rovira ja té els tres convidats del debut: Íñigo Méndez de Vigo, José Montilla i Pilar Rahola. De Vigo és el primer ministre, i no qualsevol sinó el portaveu, a trepitjar un plató d'una TV catalana en mesos. Laura Rosel deu mossegar-se les ungles. Montilla serà el tercer president de la Generalitat entrevistat en 48 hores a la TV catalana: Artur Mas dissabte, Carles Puigdemont diumenge i Montilla dilluns. Si dimarts Pujol acceptés l'entrevista que ens deu, serem un país normal. I la tercera convidada de Ramon Rovira és Rahola.
En Blau pot avançar que no serà tertuliana habitual del programa. No repetirà els cims d'audiència que feia amb Josep Cuní cada nit a 8tv. Malgrat pertànyer al Grup Godó, Rahola és una ànima lliure i ja va desestimar seguir a la cadena del grup per fitxar per TV3 on col·labora a Tot es mou i a Preguntes freqüents. Ramon Rovira fa una picada d'ullet a l'època daurada d'audiència de Cuní a 8tv i conversa amb l'escriptora per promocionar un dels best sellers del proper dilluns 23 d'abril: el seu S.O.S. cristians. Rovira albira que la mitjana al voltant del 7-8% d'audiència d'aquell 8 al dia, amb puntes de 15% amb Rahola, serien oli en un llum per al seu retorn a la TV anys després de TV3.
Un nas de pallasso: delicte d’odi
— Pilar Rahola (@RaholaOficial) 14 d’abril de 2018
Líders democràtic: colpistes
Tall de carretera: terrorisme
Baralla de matinada: 50 anys de presó
I n’hi ha q diuen q Espanya encara és una democràcia.
#FAQSaravacaTV3
Rahola tornava d'Auschwitz indignada amb els tuitaires que van aprofitar el seu viatge a un camp d'extermini per equiparar nazisme i independentisme. Rosel li deia "No val la pena fer-los cas". En Blau també va preferir obviar-los.