Pilar Rahola s'acomiada de Gabriel Rufián: "Adeu, ets la catifa del PSOE"

Pilar Rahola segueix atenta a l'actualitat del nostre país des de Llatinoamèrica, amb una perspectiva nova, la de la distància, que permet donar importància a allò que en té i treure'n a allò que ja n'ha deixat de tenir. Li arriben ecos de les últimes declaracions de Gabriel Rufián a La Sexta on va ser molt crític amb el moviment independentista. Rahola no entén com el líder d'ERC a Madrid pot fer aquest paper i a una TV estatal i es proposa dedicar-li per última vegada un dels seus vídeos a Youtube, l'últim Paraula de Rahola per Rufián, a qui veu fora de lloc i més a prop de deixar les files independentistes i afiliar-se al PSOE. Rahola, que va compartir partit amb Rufián i sap de qui parla, li dedica un comiat, mai més parlarà d'ell. Paraula de Rahola. Vídeo:

Youtube

Aquesta és la carta oberta de Rahola a Rufián: "Reconec Gabriel Rufián, que sento vergonya i tristesa. Sempre és molt trist veure una persona que ha partit amb tu el camí cap a la independència arrossegant-se d'aquesta manera i convertint-se en una autèntica catifa, no només del PSOE, sinó de tot el progressisme. Anant corrents a l'amiguet progre a dir-li tot el que el progre volia sentir: que els independentistes eren molt dolents. Imagina't, es veu que algú va pegar algú altre amb una estelada... Clar, els 18.000 policies que van pagar les nostres mares i germans i familiars, aquests devien ser, jo què sé, germanetes de la caritat. Després tota aquesta idea  que no podíem odiar... De què m'estàs parlant? Estàs parlant del moviment que va liderar la Muriel Casals i tota la resta de gent que va intentar en tot moment fins i tot desnacionalitzar l'independentisme, que tenien un discurs on hi cabia a tothom, que era democràtic, que formava part d'una xarxa, que fins i tot no importava la llengua que parléssim ni d'on vinguéssim perquè érem tots junts que anàvem cap a un camí de drets. I tu ho has convertit en un tema gairebé de xenofòbia contra els espanyols. Però com t'has cregut?"

"Tot el que vas dir a l'Evole i tot el que fa temps que vas fent, aquest odi permanent que tens a la gent de Junts, aquest menyspreu, les 155 monedes, quan després us heu menjat tots els gripaus, però és igual, no és un tema de partits. Ja us ho fareu, ja s'ho farà Esquerra Republicana caminant d'aquesta manera cap als braços de l'os socialista. Ja us ho fareu, ja ho veieu com us va. I tu no et preocupis que el carnet te'l donaran o potser no, perquè fas més feina fora... Netejant, fent la feina bruta, empastifant l'independentisme, embrutint-lo, que no pas tenint un carnet, però un dia o altre ja t'acolliran, perquè has estat un bon escolanet, un bon colonitzat, ets el colonitzat disciplinat".

Rahola fulmina el portaveu dels republicans a Madrid: "Senyor Gabriel Rufián, tot el que has dit és una vergonya i un insult a milions de persones que van lluitar en un procés democràtic integrador i pacífic. Que hi va haver algun moment en què algú se li'n va anar l'olla, segur, però globalment el moviment, com va ser? I què vam patir? Quina va ser la repressió? Total, brutal, destruint tots els nostres drets. I va ser amb violència legal i amb violència física. I tu vas allà a l'Évole, el que estava encantadet amb les seves orelles progres, dient, mira, aquí tenim el catalanet bo. Ets com allò dels antisemites que diuen 'Tengo un amigo judío'. Doncs mira, ara, diguem-ne l'espanyolisme tiene un amigo catalán. Que es dedica a fustigar l'independentisme, a embrutir-lo encara més. Com que no hem patit campanyes terrorífiques, com que no hem patit el menyspreu global, ara tu decideixes acabar d'ajudar. El lema 'Espanya ens roba' dius que és fatal. T'he de dir que l'Espanya ens roba va ser un lema inventat per Esquerra Republicana, jo hi era. I que d'alguna manera el que t'estava explicant és que hi havia un robatori legal. Dels recursos catalans, no per part dels espanyols, no un ciutadà d'aquí o d'allà: estàvem parlant de l'Estat, però és un lema vostre. Però el que és molt greu és quan parles de l'independentisme gairebé com si fos un plantejament xenòfob. Te'n vas a Can Évole i li demanes perdó, soc un bon catalanet demano perdó! Oh, Mare de Déu! La veritat és que fas molta pena. És la darrera vegada que parlaré de tu, sincerament no tinc forces. Quan veig que algú que ha caminat amb nosaltres en un camí de somnis, que no va sortir bé, que hem comès molts errors, segur, que tots nosaltres hem de fer moltes meves culpes però les que tu dius, no. Tu has anat allà a demanar perdó perquè t'acceptin, perquè diguin aquest és dels bons, aquest és dels progres. Aquest ens fa la feina bruta. T'has convertit en còmplice, en un còmplice d'un relat demonitzador de l'independentisme. Felicitats. Un dia t'ho pagaran bé. En qualsevol cas, personalment: adeu Gabriel Rufián. Pel que fa a mi, no et preocupis, mai més parlaré de tu".