Ada Colau, batllessa de Barcelona, ha aconseguit una nova fita per a la ciutat que governa des de 2015. Una de gens positiva, com ara malbaratar una oportunitat històrica per regenerar l'activitat econòmica i cultural de la capital de Catalunya en un moment històric de màxima necessitat. Després d'anys d'estira i arronsa, els impulsors d'una franquícia europea de l'importantíssim museu rus de l'Hermitage han decidit fotre el camp, farts de les negociacions amb el consistori barceloní de Colau i els seus socis. S'ha acabat. Ara el projecte busca un nou emplaçament a Espanya, i evidentment de pretendents no li mancaran: els principals, Madrid i Màlaga. Serà qüestió de temps, però no ho dubtin: lluitaran per fer realitat aquest repte majúscul, mentre Barcelona s'ho mira amb un pam de nassos. 

El desenllaç ha empipat i molt Pilar Rahola, que dedica un 'Paraula de Rahola' demolidor contra la gestió de la líder de Barcelona en Comú. L'arrancada no pot ser més sarcàstica, felicitant-la per "una vegada més, t'has carregat un projecte de gent que volia invertir a la ciutat de Barcelona i ha acabat fart de tu, fart dels entrebancs que li heu fumut i les maneres amb les que els heu tractat, i ha decidit trencar i anar-se'n de Barcelona". Els promotors han dit fins aquí, sí, però no marxaran en silenci i tampoc amb les butxaques buides: "Se'n van farts, però als tribunals. Ho has fet tan malament, tals barbaritats, que no només ens quedarem sense l'Hermitage, sinó que la ciutat haurà de pagar una fortuna de diners públics per totes les barrabassades que heu fet durant el procés". Una factura en la que assenyala un altre responsable: el seu soci, Jaume Collboni, del PSC.

ada colau alcaldessa respon col·legi de periodistes enero 2022 - sergi alcàzar

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona / Sergi Alcàzar

Hermitage Barcelona 1 Render (c) Toyo Ito & Associates, Architects

El projecte de l'Hermitage a Barcelona que no veurà la llum / Toyo Ito & Associates, Architects

El primer Tinent d'Alcaldia​ rep els retrets de l'escriptora i periodista, qui un cop coneguda la decisió dràstica intenta maniobrar a la desesperada: "Ara en Collboni diu "encara el podem salvar", ui, espera, que estava dormint la migdiada i ara me n'adono, què ha passat? Quina nul·litat, senyors socialistes, senyor Collboni. Heu permès que la Colau es carregués un altre projecte! Un projecte que tenia a veure amb la projecció internacional de la ciutat, perquè ciutats molt importants tenen l'Hermitage". No pot entendre com "li ha permès tot" en perjudici d'uns ciutadans "que quan aquesta senyora se'n vagi i vingui un altre, no només s'haurà de remuntar tot el prestigi de la ciutat i s'haurà de recuperar una ciutat que ens agrada, sinó que a més a més haurem de pagar milers i milers d'euros".

Colau Maragall Collboni Valls Manifestacio Plaça Sant Jaume Ple Constitucio Ajuntament de Barcelona - Sergi Alcàzar

Ada Colau i Jaume Collboni / Sergi Alcàzar

Rahola no es talla ni un pèl i deixa la gestió de Colau com a un drap: "És un autèntic disbarat, vostè és Atila. Deixarà Barcelona com un desert. Ja la tenim més bruta que mai, més caòtica que mai, no hi ha cap projecte que sorgeixi de vostès, els grans revolucionaris, que ens canviï la ciutat per a bé! Vostè està destruint la ciutat de Barcelona". I tot, explica, pel seu concepte de fer política i fer ciutat, controvertit al màxim: "Aquella idea que té de les èpoques de la seva trinxera i activista, que el que soni a massa elitista o massa burgès, ui ui ui, fuig. Aquí estem, en una Barcelona que no sabem a on va, però el que queda clar és que cada vegada va a pitjor". Vol que plegui el més aviat possible, perquè "si no se'n va aviat de l'Ajuntament, Barcelona ja no podrà mirar-se a la cara. És la pitjor alcaldessa de tota la democràcia. No gosaria mai comparar-la amb els alcaldes franquistes, però en democràcia no hem tingut res pitjor. Ha estat un desballestament, una manera de desmuntar tot allò que era bo". 

El resum fa plorar: "Barcelonins i catalans, una projecció i un projecte menys. Perdem economia, perdem cultura, perdem diversitat, perdem internacionalitat. Però ella contenta, aixecarà la bandereta dels antisistema. Ja ho hem vist, ja, com n'és d'antisistema, ben col·locada a la cadira. Un desastre. Atila i els Comuns".