Les eleccions del 28-M han estat les de l'entronització de la dupla més inquietant: PP i VOX. La dreta extrema i l'extrema dreta són parella de fet, no cal amagar-se més. El PSOE s'ha desfet com un sucrer a tot l'Estat, accelerat per la desintegració de les esquerres. Mentrestant a Catalunya l'abstencionisme els ha ajudat a fer-se més forts, mentre l'independentisme ha patit un retrocés proporcional. Els resultats són un caramel per a l'espanyolisme reaccionari, que s'ha organitzat a tota velocitat. No hi ha temps per a floritures perquè tothom pensa en la convocatòria anticipada de generals del 23 de juliol. I el missatge és claríssim: ho volen tot. I estan posant fil a l'agulla.
Especialment significatiu és el que passa al País Valencià, on la dupla ha dinamitat el panorama polític amb el pacte més vergonyós, impúdic i aterridor. Un govern pepero amb la crossa de VOX. Diran que no és cao novetat, ja ho havíem vist a altres territoris. Però València, Alacant i Castelló no és el mateix que Múrcia, Madrid, Andalusia o si ho volen l'Aragó. Parlem d'una part dels Països Catalans, d'un territori amb llengua oficial i compartida, un símbol. Una broma de mal gust que es multiplica en veure qui han posat a les cadires. Qui gestionarà recursos públics i s'erigirà en representants institucionals de la ciutadania i d'una democràcia "moderna": un maltractador i un torero. Massa fort. Pilar Rahola, com tants d'altres analistes, està esgarrifada. I alerta: malgrat que els colors siguin el blau gavina i el verd fatxa, la suma és la negra nit.
Pilar Rahola esgarrifada amb el que està passant al País Valencià amb PP i VOX
Parin atenció a cada paraula del vídeo que l'escriptora comparteix amb els seus fidels del 'Paraula de Rahola'. Ho explica amb un sentiment de pena irrefrenable, amb por, incertesa i repulsió. "Alguna vegada he comentat que el que m'amoïna és la nació més que la independència. Lluito per la independència de Catalunya perquè és un instrument per salvar la nació catalana. I crec que cal salvar-la perquè l'idioma, un idioma que fa més de mil anys que parlem, la nostra identitat, la memòria, la història, tot podria desaparèixer i, per tant, la nació. Moltes nacions han desaparegut al món. I som molts els que estem en aquesta lluita i dediquem una part molt important de la nostra vida a defensar la nació catalana perquè creiem que està en perill. Si no ho estigués no em preocuparia. I per això lluitem: perquè Catalunya pot desaparèixer, absorbida, colonitzada i destruïda". El País Valencià no és Catalunya per se, però són inseparables: "Forma part d'una història compartida tan important, secular, amb idioma propi, amb memòria pròpia, amb identitat pròpia, i ha patit un procés de colonització i d'absorció clarament de neteja memorística, lingüística i de la història, que ha fet que cada vegada més el seu eix de pensament, polític i mediàtic, sigui Madrid i no València. És a dir, que la nació, els Països Catalans o el País Valencià no estan a l'eix de la percepció dels valencians, sinó que ho està Madrid i la política espanyola. Estan colonitzant el País Valencià d'una manera terrorífica. Només així es pot explicar que els ciutadans de València que van patir 20 anys del pitjor PP corrupte, que va protagonitzar els escàndols més esfereïdors, al cap de set anys, patapam!, torna a guanyar i, a més a més, governarà amb VOX que és l'herència del franquisme feixista. I l'herència, per tant, de tot un plantejament d'ultradreta que té a veure amb la pitjor memòria d'Europa".
València en mans d'un torero i un condemnat per maltractador, l'Espanya que arrasa amb tot
Rahola no pot deixar de posar-se les mans al cap amb els noms escollits per executar el pacte de govern: "Això passa perquè òbviament els que han governat no han resolt bé, fins al punt d'aconseguir que puguem tenir de cap de llista a una persona que ha estat sentenciada per maltractament i podem tenir com a conseller de Cultura un torero. És una persona que estima la mort d'animals en una plaça pública i que ho gaudeix i que fa negoci d'això. Que això pugui arribar a aquest punt i que, a més a més, tot el plantejament sigui de destrucció de la minsa rivalitat de l'idioma català que encara es perpetua al País Valencià. Som germans, la mateixa llengua, la mateixa memòria històrica, però una destrucció diferent. S'ha destruït més la llengua i s'ha destruït aquesta memòria i aquest procés de destrucció de la nació és el que podem patir també a Catalunya". La tristor és absoluta, també per l'amenaça evident que suposa als veïns del nord: "Se'ns està diluint la llengua, la memòria, els segles compartits. Espanya l'està colonitzat de manera definitiva. I a Catalunya, preparem-nos. Perquè pot passar. Repeteixo: podríem arribar a tenir estat propi i haver perdut la nació. L'horror dels resultats i del que passarà amb un VOX presidint les Corts Valencianes, i amb torero portant la cultura del País Valencià i amb un PP també governant, és símptoma de derrota profunda de la identitat, la memòria, la llengua".
La Pilar, sense miraments: "Si el País Valencià plora, preparem-nos per Catalunya". Ja són aquí.