La causa catalana ha tornat a jugar i a guanyar una partida molt important en l'àmbit internacional. Carles Puigdemont és un home lliure a tota la Unió Europea. Bé, tota? Tret del Regne d'Espanya, és clar. L'estat se surt de l'harmonia judicial dels seus col·legues per la seva dèria malaltissa de perseguir i castigar als díscols independentistes catalans. I l'exili, amb l'expresident i eurodiputat Puigdemont al capdavant, és la peça més preuada de la cacera. El problema és que l'escopeta del jutge Pablo Llarena és com les de les fires de festa major: torta, tramposa i amb bales de joguina. Per això fa figa i van enllaçant un ridícul rere un altre: l'últim, el que hem viscut a l'Alguer i a la Cort de Sàsser. 

Si Espanya ha patit una nova desfeta, l'independentisme pot celebrar la victòria en una batalla decisiva. Una viscuda intensament per l'escriptora Pilar Rahola, enviada especial d'El Nacional.cat a la compareixença de Carles Puigdemont, des d'on ha signat cròniques imprescindibles i delicioses. Un cop tornada a casa nostra, i havent paït emocions i fets, pot compartir les seves certeses. És el que fa en un 'Paraula de Rahola' que no es poden perdre.

Carles Puigdemont, Clara Posantí i Toni Comín a Sàsser / ACN

El jutge Pablo Llarena / ACN

A Sardenya han passat coses molt importants. Per exemple, "que un altre país li digui "no" a Llarena. La premsa espanyola dirà que només ha estat una suspensió, però la realitat és que ha estat un clatellot. Itàlia t'ha dit que no, Llarena! I li va dir que no Alemanya, Bèlgica, Escòcia, Lituània, Suïssa...". La llista creix sense aturador, i "els eurodiputats independentistes poden anar per tota Europa sense cap problema, convidats per tothom com a referents democràtics del debat polític... i tanmateix no poden trepitjar ni Catalunya ni Espanya. Però el clatellot final serà el Tribunal de Luxemburg". Una altra derivada que els defensors de l'autodeterminació catalana no poden oblidar: "L'Alguer representa l'empoderament de l'exili com a gran motor de la lluita pels drets de la causa, reforçant al president Puigdemont, que s'ha aconseguit en 4 anys un lideratge extraordinari, una veu forta i poderosa amb l'autoritat de poder parlar en nom de Catalunya". 

 

Tot plegat és un èxit per a la moral de l'independentisme. Perquè "parlem clar: no estem acostumats a guanyar. La resistència sempre ha estat forta i determinada, però ha patit molt. L'exili ens ha donat moltes victòries i ens alimenta la moral. Es pot vèncer a Espanya. Europa és un territori en el que es pot debatre, lluitar i guanyar. Com que Espanya està a la UE, hi haurà un dia en el que li petarà a la cara la qüestió catalana. Prou d'estar sotmesos, de servilismes, de derrotes i fatigues". És una gran victòria en una gran batalla. "I en vindran més"