Rahola després de l'aprovació final de l'amnistia: "Comença la gran batalla"

És oficial. L'amnistia ha quedat finalment aprovada pel Congrés dels Diputats espanyol. Aquest 30 de maig ha superat l'última votació, després d'una sessió embrutada fins a la nàusea per la ultradreta espanyola i els seus padrins del PP. És curiós com una presumpta mesura per recosir una societat fracturada provoca una ferida més gran que l'anterior, però ja sabem com funciona l'espanyolisme reaccionari. El 'antes rota que...', versió independentisme català. Doncs que s'hi posin fulles. De moment, han perdut la partida. 

La victòria, però, no significa que el joc hagi acabat. Ara comença l'autèntica batalla, la que explica Pilar Rahola en un nou vídeo del seu canal 'Paraula de Rahola' analitzant una jornada que comença per un adjectiu: històrica. "Estem parlant d'una llei que gràcies a la minuciositat i la intel·ligència de Gonzalo Boye, i gràcies a tots els que han ajudat a impulsar-la, inclou tant els delictes ja coneguts com els de malversació i terrorisme, que són els que en darrera hora van col·locar com van poder per intentar evitar la llei o intentar guanyar-la a Europa". Es tracta d'un "bon text que si es compleix tot ha de deixar a centenars de persones lliures de càrrecs penals. I els exiliats poden venir a Catalunya".  Un retorn, però, que es convertirà en una nova gimcana. Vídeo:

Primer pas: "La llei s'ha d'aprovar al butlletí oficial de les Corts. Això ja pot trigar una setmaneta, o el que vulguin fer-lo trigar. Després s'ha de portar al rei. I el rei té 15 dies per signar-ho i posteriorment es publica en el butlletí oficial. Tot aquest procés el senyor Bolaños ho pot allargar al màxim de temps per evitar que el senyor Comín pugui estar en el míting final a Catalunya fent campanya per les europees". Recorda, diu, al comportament del president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès: "Va avançar les eleccions i no les va fer coincidir amb les europees per evitar que Puigdemont hi pogués estar aquí si l'amnistia corria una mica més. Són actes de trilerisme molt bruts, però que ens hi podem trobar". Això pel que fa a terminis. Després està la interpretació de la llei.

L'escriptora sosté que "la llei és molt precisa: cal aixecar totes les cautelars i les ordres de detenció contra Lluís Puig, Comín, el president Puigdemont i també Marta Rovira, encara que no és per delictes més greus, és només per desobediència". Un punt important: o es compleix o seria un frau: "S'ha de complir encara que la llei tingui recursos al Constitucional o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Si el senyor Marchena i el senyor Llarena fan de les seves, prevaricaran. Però el que sí que pot fer el duet és allargar els terminis. Els advocats catalans demanaran que es faci per via d'urgència i màxim en sis mesos. Tot i així, la llei també ho va contemplar. Mentre hi ha recursos queda congelat tot. És a dir, no es pot tirar endavant els processos penals, no es poden detenir les persones, en principi l'amnistia està atorgada, està congelada, però sense avançar cap a la repressió". 

Rahola preveu les "jugades fortes dels Marchenes, Llarenes i Castellón: haver-se inventat un delicte de terrorisme contra Puigdemont, contra tota la gent inculpada pel cas Tsunami, pel cas Volhov, i també inflar i considerar que la malversació també en formava part". La gota malaia. Han de trobar vies alternatives, "perquè ja saben que per la banda d'acusar-los de sedició o coses d'aquestes no van enlloc". En tot cas, no s'arronsa, l'independentisme no ha de passar por. "La batalla que s'obre ara serà també molt àrdua i difícil. És possible que, per exemple, els cinc síndics que també van ser inculpats siguin ràpidament amnistiats. Però, en canvi, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya segurament mantindrà, farà la mateixa doctrina de mantenir el procés obert mentre no hi ha els recursos extingits". La batalla real són els tempos. I això implica, evidentment, la tornada dels represaliats des de l'exili. La tornada de Carles Puigdemont, el gran símbol. 

La Pilar alerta, això sí, que "això és Espanya. Aquella cosa estranya en la qual les lleis depèn de qui i depèn de com, els jutges depenen de qui i depenen de com, i els polítics depenen de qui i depenen de com. Estarem atents a veure si de moment no fan trilerisme i ho allarguen. I a partir del BOE el trilerisme serà cosa dels jutges". Tanmateix, "felicitem-nos. Gràcies a tots els que han lluitat per tenir aquesta llei d'amnistia que afectarà centenars i centenars de catalans".