Les eleccions franceses d'aquest diumenge han deixat clara una cosa que es venia advertint els darrers temps. Ja ho advertien les portades dels diaris progressistes francesos al llarg d'aquesta setmana. “Extrema dreta, un perill més que mai”, titulava Libération dijous passat. I divendres ho advertia el director de Le Monde en el seu editorial: "El rol del diari no és donar suport a un candidat. Però, davant del risc de l’abstenció, cridem tothom a votar i afirmem que les candidatures de Marine Le Pen i Eric Zemmour són incompatibles amb tots els nostres principis". I així ha acabat passant: l'extrema dreta era un perill i ha sumat aquest diumenge un terç dels vots. Com ha estat possible? Res de tot això no s’entén sense l’estratègia de Marine Le Pen quan es va posar al capdavant del llavors Front Nacional, avui Reagrupament Nacional. Per no parlar de la irrupció del polemista Eric Zemmour, encara més radical que Le Pen, que ja és dir.
Marine Le Pen / Efe
Eric Zemmour / Efe
Pilar Rahola se n'ha fet ressò, evidentment, i comença el seu Paraula de Rahola d'aquest dilluns al seu canal de YouTube amb una certesa: "És un fet, o així ho vull creure, que som moltíssims europeus que avui, llegint 'Liberation', ens hem quedat amb la seva portada quan diu 'Ara sí, això comença a fer por'. Òbviament parlen dels resultats extraordinaris de l'extrema dreta francesa, que està coquetejant amb la possibilitat d'arribar a l'Eliseu amb molta força. L'esperança fa creure que serà Macron qui guanyarà, però que l'extrema dreta més funesta d'Europa podria fer caure a les seves mans França, és un ensurt". I més, tenint en compte, com bé apunta l'escriptora, que "la senyora Le Pen ha estat una entusiasta defensora de Putin".
Rahola, però, es pregunta si aquesta portada "és només el que ha passat a França? Que l'ensurt francès no ens faci oblidar d'altres ensurt. Com per exemple, l'enèsima victòria de Viktor Orban a Hongria, que ha arrasat a les eleccions d'aquest diumenge després de dotze anys al poder. Un Orban que és extrema dreta, és pro Putin. I un tercer país, no Unió Europea, però sí europeu. Aleksandar Vucic a Sèrbia. El partit de l'extrema dreta sèrbia, amb tot el dolor i el mal que van fer, els plantejaments més brutals i extremistes durant tota la guerra de Iugoslàvia, doncs desgraciadament Vucic ha guanyat a la primera ronda de les presidencials amb un 60 %, un altre entusiasta de Putin".
Viktor Orban / Europa Press
Aleksandar Vucic
En un tres i no res, l'extrema dreta a França, Hongria i Sèrbia, més visible que mai. Rahola avisa: "Le Pen, Orban, Vucic... i per acabar de tenir males notícies, podíem llegir també un sondeig d''Il Corriere della Sera' que diu que a les eleccions del maig a Itàlia, Fratelli d'Italia, de Giorgia Meloni, la lideressa de l'extrema dreta italiana, vinculada als moviments feixistes italians del passat, arrasaria a Italia... Si sumem a tot això, Geert Wilders, l'extrema dreta holandesa i les seves relacions amb Rússia, els països escandinaus... i aterrem a Espanya, on Vox no para de créixer en les eleccions i en les enquestes...". El partit ultra espanyol de qui Rahola al·lucina amb la seva posició respecte Putin, que ha estat "més que peculiar, perquè tota l'extrema dreta europea és pro Putin: aquest (Abascal) també ho era, i ara no se'n recorda, però als congressos que hi ha hagut de l'extrema dreta a Madrid, l'ambigüitat ha estat més que calculada". En tot cas, Rahola veu coses "nefastes en aquests moments: l'augment de l'extrema dreta europea, un mapa preocupant a Europa. El que passa a França no és una casualitat, és tot un moviment, algunes vegades alimentat o beneït per Putin que està conquerint l'Europa de les llibertats i dels drets. És una extrema dreta que no vol imposar un estat feixista, sinó que vol buidar de contingut democràtic les democràcies tradicionals, cosa molt preocupant". Amb una reflexió final demolidora: "Ja és curiós que aquests ultrapatriotes que estan en contra de la independència catalana i que han fustigat els independentistes catalans per les seves preteses relacions amb Rússia, resulta que són els que realment les tenen i les tenen a més a més, amb suport logístic i econòmic". En definitiva, "preocupació per França... I per Hongria. I per Sèrbia. I per Itàlia. I per Noruega. I per Suècia. I per Espanya":