Pilar Rahola comença el seu Paraula de Rahola d'aquest dilluns al seu canal de YouTube amb aquestes paraules: "Segons sembla, hi ha rebombori a can PSC". Per què? Perquè tal i com diu l'escriptora, "Pedro Sánchez ha tingut un d'aquells acudits seus i ha deixat caure que Miquel Iceta, l'actual ministre de Cultura, seria un bon candidat a l'alcaldia de Barcelona a les properes municipals. Immediatament, tot el territori Collboni s'ha posat nerviós, totes les famílies al voltant de Collboni, 'que no, que no, que ni parlar-ne, que cent per cent Jaume Collboni és el candidat a l'alcaldia de Barcelona, que això és inalterable i intocable". Rahola té clara una certesa, "com en política res és veritat i res és mentida i tot és movible, demà ja ho veurem", diu en referència a aquest 100% i aquesta certesa que segons el PSC, hi ha al voltant de la figura de Collboni. Per no parlar del tercer nom "que circula en els 'mentideros' periodístics i polítics, que és el de Salvador Illa, que va explicant que ell pensa fer unes enquestes prèvies, mesos abans de les eleccions, i si té opcions de guanyar, potser s'hi presenta, i si no les té, es blindarà... Molt valent no sembla la cosa...".
Així està la 'batalla de Barcelona' pel que fa al PSC, "opció continuista, Jaume Collboni; el 'repescat', Miquel Iceta; i l'home per tot, Salvador Illa". Però més enllà de les especulacions sobre els noms, en unes eleccions que encara falten prou mesos, "i mesos en política, de vegades és una eternitat, sí que em crida l'atenció un parell de coses. La primera és: tots tres han viscut tota la vida, durant dècades, exclusivament de la política. No se'ls coneix cap feina, no han contrastat al mercat laboral com la resta de ciutadans. Van entrar en política, es van fer d'un partit, van medrar adequadament i han anat vivint càrrec rera càrrec, sense cap problema i anar vivint del diner públic". Això fa reflexionar Rahola, que té clar que "home, trista Barcelona, que pot tenir un alcalde no entès com un líder de servei públic, sinó com un professional de la política. En realitat, un funcionari de la política, perquè sembla que és una feina ad eternum".
La segona reflexió que li ve al cap a Pilar Rahola després que el nom dels tres hagi sonat amb força les darreres hores, de cara a l'alcaldia de Barcelona, és, centrant-se ja en Jaume Collboni, "quin mèrit té? Jaume Collboni ha estat governant la ciutat de Barcelona al costat de, probablement, l'alcaldessa més dolenta i desastrosa de la història democràtica de Barcelona. Crec que no hi ha parangó. Les barbaritats que ha perpetrat Ada Colau, els problemes que ha creat a la ciutat i que ens deixa, els deutes que s'hauran de pagar... Collboni les ha permès, les ha avalat, i fins i tot, o ha callat o ha aplaudit. De fet, ha demostrat que podia ser 'l'home-moble' que de tant en tant recordàvem que hi era, però que no ha tingut mai cap iniciativa important, no ha resolt cap problema fonamental, ineficàcia absoluta, permissivitat absoluta amb les barbaritats de Colau...". Rahola es pregunta i pregunta: "Em pot dir, can PSC, quins mèrits ha acumulat durant aquests anys de poder, i de poder molt rellevant, en la capital de Catalunya, el senyor Jaume Collboni per considerar que és la millor opció per Barcelona?".
"Repeteixo: ja s'ho faran els que voten el PSC, però fins i tot, aquells que voten per partits, per sigles de partit, haurien de replantejar-se una mica el que significa haver tingut Jaume Collboni en el poder de la ciutat de Barcelona i haver estat una absoluta i perfecta inutilitat". Rahola té clar que "quan un viu de la política, vol persistir vivint de la política, però potser s'hauria de buscar una altra feina, perquè per aquesta ja ha demostrat que no serveix". Enumerades una darrere l'altra totes les mancances de Collboni, a judici de Rahola, queda prou clar què li sembla la seva possible tria: "Si tu estàs governant amb la pitjor alcaldessa de la història democràtica de Barcelona, si no fas res per impedir les seves barbaritats, si no resols res, si no presentes cap iniciativa rellevant, si no gestiones adequadament quan correspon... De què caram serveixes? Per què caram t'has de voler presentar en un càrrec que has demostrat que ets un perfecte inútil?"... Rahola, rotunda: "Veurem si serà Collboni o Miquel Iceta, el que va avalar la repressió de l'1 d'octubre i que des que és ministre de Cultura tampoc li coneixem ni una sola iniciativa. O Illa, que sembla una mica més professional. Preguntes, preguntes, preguntes... De què caram parlem quan parlem de governar la ciutat? De dormir la migdiada, de ser un moble, és a dir, de ser Jaume Collboni? Malament rai...":