El periodisme català té plomes molt llegides i d'altres no tant. A La Vanguardia un cop Quim Monzó ha hagut de parar per descansar queda Pilar Rahola. Al panorama de columnistes li convé, de tant en tant, una bona sacsejada. Una petita guerra de plomes és sana per despertar. Això és el que acaba de passar amb la imprescindible columna de Rahola. Pel que s'hi llegeix sobre Carles Puigdemont però millor encara pel que s'hi intueix entre línies: una sonora bufetada a un altre columnista. No ho diu però tot sembla indicar que va per Francesc-Marc Álvaro.
Francesc-Marc Álvaro, (foto: El Nacional)
El columnista del diari de Barcelona va dedicar dilluns un article contra Carles Puigdemont amb el títol sarcàstic "Un mundo perfecto": "Hiperliderazgo personalista que convierte en folklore cualquier debate interno y las primarias. (...) Puigdemont es más caudillista que Pujol y más ambiguo, en lo que le conviene. Puigdemont presenta algunos fallos de serie: tiende a ser virtual, como el acto “telemático-friendly” de presentación del congreso de la nueva organización. Y se basa en un mito tan bonito como frágil: que la fórmula secreta de la independencia está en la caja fuerte del despacho de Puigdemont en Waterloo".
Pilar Rahola, (foto: El Nacional)
Cada lector pot interpretar Rahola com vulgui però dimecres escriu això: "Carles Puigdemont és percebut pels seus oponents com l’enemic (...) Les bales disparen en totes les direccions: els que li perdonen la vida des d’un paternalisme presumptament còmplice, la majoria dels quals fugits de l’esfera independentista per por, per estatus, per neguit professional, per comoditat...". La resta de l'article és una obra d'orfebreria que cal llegir sencera.
Carles Puigdemont presneta el seu llibre a El Nacional
Rebla el clau Rahola, tipa d'interessos venuts: "Les anàlisis que sovint es fan de la seva figura no el respecten com un agent polític actiu i decisiu, sinó com un personatge estrambòtic, perdut en un exili menystingut i segrestat per quimeres fútils. Un retrat de boig del poble que cal identificar, isolar i tancar darrera els barrots". Finezza de Rahola assenyalant sense citar. No cal. Qui ho sap ja sap que va per ell. Especialment va per aquells digitals i televisions de Madrid que de sobte enardeixen Oriol Junqueras, com redescobert, només per anar contra Puigdemont, que els va derrotar.