Pilar Rahola no perd de vista la polèmica lingüística que sacseja el país: el cas de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar. Defensora a ultrança de la llengua, la identitat i la nació catalana, es trenca la cara allà on toqui fent un exercici titànic. Ho vam veure el passat divendres al 'Todo es Mentira' de Cuatro, repel·lint els atacs de l'espanyolisme representat per Anna Grau. Una exhibició: va combatre la catalanofòbia alhora que retreia a aquells que havien llançat piulades reprovables adreçats a la família del nen de 5 anys que ha exigit el 25% de classes en castellà, i que han obtingut el recolzament judicial. Perquè l'escriptora té molta raó: d'enemics els catalans anem sobrats. No cal avivar la flama. Prou tenim amb partits, jutges i partits polítics que volen "espanyolitzar Catalunya", com explica en un 'Paraula de Rahola' més contundent que mai.
Una Rahola que no és aliena, però, a l'origen, ideologia i biaix dels pares de la criatura que han posat al mig de la guerra. "Tenim un senyor que anava a les llistes de Ciutadans, assessorat per un membre de Societat Civil Catalana, que utilitza un nen de 5 anys, el seu propi fill, per fer una batalla política de baix sostre". Un partit, el taronja, que juntament amb el PP i una bona part del PSOE posen en marxa la seva tàctica favorita, comparar els catalans amb nazis. "Aquesta lletania s'ha repetit ad eternum des que comencés el Procés. Cospedal, Bono, a dreta i esquerra. Tot valia per comparar-nos amb el supremacisme, el Ku Klux Klan, amb el nazisme. El reductio Hitlerum és un clàssic de la intolerància, perquè si compares idees amb el pitjor assassí de la Humanitat, no hi ha debat possible. Ens dibuixen com a una colla d'assassins nazis que volen destruir un nen de 5 anys". Recorda que "tanmateix, el problema no és aquest personatge, sinó els tribunals que tenim. Jutges que haurien de ser jutjats".
Pilar Rahola contra Anna Grau pel català / Cuatro
La comparació abjecta és un fet greu, però que tingui el rerefons de la llengua és encara pitjor. Sobretot amb la immersió, "l'exemple més rotund del sentiment de pertinença i acollida". Fa un toc a Salvador Illa, líder del PSC. Li recomana llegir el discurs de la consellera socialista Marta Mata defensant el model educatiu, quan deia cal la inclusió en el català. Perquè després "els nens i els adults ja escolliran quina llengua volen fer servir. De fet és la immersió la que no vol segregar ni crear guetos". Així de senzill, però així de necessari recordar-ho. També s'adreça a PP, Cs i companyia: "Algun dia hauran de donar explicacions i pagar per la seva catalanofòbia. Això sí que és delicte d'odi. Però no tindrem jutges que ho persegueixin".
Manifestació a l'Escola Turó del Drac de Canet de Mar / Sergi Alcàzar
Ara bé, la Pilar no perd de vista l'actitud d'aquells líders que haurien de defensar el català. La considera patètica, i expressa "el meu profund desconcert i indignació pel paper que està fent el Conseller d'Educació, el senyor Cambray: S'ha rendit abans de presentar batalla. Semblava que en un primer moment s'enfrontaria, però l'endemà s'ho va menjar amb patates. L'escola ha quedat abandonada, els pares que lluiten per la immersió, per la incapacitat, feblesa, por i covardia dels seus propis governants". El missatge és demolidor: "Què tenim? Consellers porucs, simples funcionaris atemorits perquè tinguin algun paperet d'un tribunal? O reacciona o dimiteix, senyor Cambray. Per què volem l'autonomia, que ja és una autonomia de merda, si no som capaços de defensar els mínims de la nostra integritat?"
Josep González Cambray, conseller d'Educació / ACN
Rahola remata: "Canet és la metàfora de la seva ignomínia i maldat, però també de la feblesa de la situació actual". És hora de reaccionar.