Pilar Rahola continua passant uns dies de relax en família i amb amics a la seva estimada Cadaquès, un dels indrets més bonics del planeta, que l'escriptora coneix molt bé. No hi ha racó d'aquesta preciosa vila que ella no conegui, no hi ha cap edifici, carrer o plaça de la qual ella no en sàpiga una història apassionant, cosa que regala als seus seguidors del canal de YouTube Paraula de Rahola, com fa cada setmana durant tot l'estiu i com ja va fer l'any passat. Si fa set dies ens va emocionar mostrant amb la seva filla un lloc emblemàtic del poble, Es Baluard, avui ens descobreix els secrets d'un altre edifici que és impossible no passar per davant un parell de cops al dia quan vas a fer un volt, a menjar un gelat, a sopar o simplement, a gaudir de la meravellosa Cadaqués amb un passeig abans que es pongui el sol o ja de nit. Parlem d'"una de les cases més famoses de Cadaqués, la Casa Serinyana", inconfusible amb els seus tons blancs i blau cel.
Rahola revela l'apassionant història d'un edifici molt representatiu del poble: "a causa de la plaga de la fil·loxera, que va destruir molta de la vinya de la zona, el 1886, un terç de la població marxa a les Amèriques". Seran els que es van anomenar com els indians. L'escriptora destaca d'ells que "no coneixien Figueres, però viatgen sense problema a l'Argentina o Cuba, on la indústria sucrera és molt forta. Hi aniran per reclam familiar i allà s'establiran en colònies". Així, van passar uns anys, i al 1898, "quan Espanya perd les colònies de Cuba i Filipines i baixa la indústria sucrera, molts emigrants tornen. Alguns tornen rics i es dediquen al comerç o fan carrera política i construeixen a Cadaqués, la seva vila, cases de gran façana per poder demostrar el seu èxit". Moltes d'aquestes cases, ubicades al passeig, com, evidentment, la Casa Serinyana. Rahola recorda que "s'edifica sobre tres cases de pescadors. L'Octavi Serinyana n'encarrega la remodelació a Salvador Sallés, autor d'altres cases d'indians, com la Casa Onofre del passeig". I quin any van acabar l'esmentada remodelació? El 1913. Una casa que "des de sempre s'anomena la 'Casa Blaua' pel color de la façana, d'estil modernista amb inspiracions cubanes. El sostre, amb dos laterals amb pendent, coberts de teula vidrada, contrasten amb l'aler central, gairebé pla". I una curiositat, "pel pont com comunica amb la terrassa del mar, se li va fer pagar al propietari un impost de 30 pessetes per metre quadrat. Els balcons són vidrats, de tons blavosos, com la ceràmica de la façana. Tindrà notables forjats amb finestres i balcons, i totes les plaques inferiors de la façana són de 'peperino', una pedra provinent d'Itàlia". Rahola també destaca de la Casa Serinyana que "a la guerra és expropiada pels milicians del poble, que la converteixen en la seu de la direcció general. Avui en dia, és un símbol de la petja indiana a la vila de Cadaqués":