Els catalans tenim en Pilar Rahola a una periodista i escriptora punyent, valenta, que incomoda amb dades i opinions ben formades. Però la seva influència va molt més enllà de les nostres fronteres i de les nostres lluites habituals. I no parlem només d'Espanya: a milers de quilòmetres d'aquí, la veu de la Pilar és demandada, escoltada i respectada. Per exemple, a l'Argentina, país d'on ha tornat fa ben poques setmanes. Allà la vam veure, per exemple, al programa de televisió de la veterana Mirtha Legrand, un tòtem de la comunicació, opinant sobre l'actualitat del país amb gran coneixement i, clar que sí, deixant pindoletes sobre el que passa a Catalunya, a Espanya i a la Casa Reial, per exemple. Rahola no és una desconeguda a l'Argentina. I precisament per això, el que ha passat en l'àmbit judicial en les darreres hores ha provocat una reacció immediata al seu canal 'Paraula de Rahola'.
Parlem de la condemna a 6 anys de presó i inhabilitació perpètua per exercir càrrecs públics a l'ex presidenta Cristina Fernández de Kirchner. La consideren culpable d'un delicte de "defraudación al Estado", tot i que el tribunal ha desestimat el càrrec d'associació il·lícita, pel qual la pena podria haver-se disparat fins als 12. La Kirchner ha estat una mena de deïtat durant dècades a l'Argentina, intocable amb majúscules. La tempesta d'acusacions de corrupció salvatge que envoltaven la seva figura era un plugim imperceptible per a la presidenta. Ara, però, la cosa ha canviat força. La Cristina no trepitjarà la presó per ser inviolable com actual vicepresidenta, però el cop a la seva reputació és demolidor. I Rahola expressa la seva satisfacció: "Mi felicitación por lo que acaba de ocurrir en Argentina. Después de gozar de tantos años de absoluta impunidad Cristina Fernández de Kirchner ha sido sentenciada. Es cierto que es solo un juicio de los muchos que ha tenido, que el escándalo de corrupción supera todo lo imaginable, y que solo la han sentenciado con 6 años de cárcel y la inhabilitación. Pero es un cambio de paradigma".
La Pilar analitza l'impacte d'aquesta notícia de tanta rellevància a l'Argentina. Veu, per fi, llum a la foscor que ha regnat durant tant de temps: "Daba la impresión que Argentina no se vería capaz de juzgar a la que fue su presidenta plenipotenciaria, y juzgar y sentenciar el enorme escándalo de corrupción que ha sacudido Latinoamérica, el más importante de su historia, al menos en la historia reciente". Celebra la decisió de jutges i fiscals valents, "Argentina es una tierra de fiscales valientes, como Alberto Nisman (que sabemos muy bien cómo acabó, con su muerte)", contra la Kirchner: "Luciani y al resto de personas de la judicatura han avanzado por un camino tortuoso, difícil y lleno de obstáculos para impartir lo que les corresponde: la Justicia". De la mateixa manera, denuncia el que la condemnada continua fent, també ara que ha patit aquesta patacada: "No se cansa de dividir al país. Se ha convertido en el gran separador de Argentina. Es el obstáculo que no permite una vida política normalizada y una democracia saludable. Ha personalizado en ella misma todo lo que Argentina tiene y representa: ella es la República, ella es la Historia, llegó a decir que la absolvería la Historia. Palabras, palabras, palabras. Es una gran demagoga que ha victimizado todo lo que ocurre como si le ocurriera a la República". Dit d'una altra manera: "Los escándalos de corrupción de Cristina Fernández de Kirchner no le pasan a la República, ni a cada uno de los argentinos. Le pasa a ella. Ella es la responsable, ella es la culpable, ella ha sido sentenciada. No han sentenciado a Argentina ni a la República, no han sentenciado al sistema". Però la Cristina vol trencar els ciutadans "entre los de "conmigo" o "contra mí", una polarización perversa y malvada para intentar zafarse de sus escándalos personales".
L'escriptora analitza al detall el legat de Kirchner i el seu impacte: "Si Argentina tiene un problema económico gravísimo y tiene un problema social, el problema político lo ha generado una mujer, una líder, que actua como si fuera un auténtico mesías. Y de ahí que los que no siguen la fe religiosa del kirchnerismo, o incluso diría del peronismo, son excomulgados, son herejes, son malvados". Per això la condemna és tan rellevant, per això aixecarà polseguera. "La rueda de la Justícia ya parece que empieza a funcionar en Argentina. A pesar que tantas veces la he criticado, especialmente por el caso Nisman, que aún no hay nadie sentado en el banquillo, o incluso el propio caso Amia, ahora estamos ante un primer intento de sencillamente hacer el trabajo. Ha sido todo una locura, y sin embargo se han mantenido". Explica que l'estratègia de la Cristina serà la victimització de les seves misèries per convertir-les en una arma llancívola política. Però és un parany: "Ella es la que ha utilizado mal la política para enriquecerse. Y no al revés. Pero en ese proceso lo que intenta es destruir uno de los pilares de la República, que es la Justícia. Es delirante".
La Pilar, que coneix bé la idiosincràsia argentina, els envia un últim missatge: "Espero que ganen ustedes el Mundial de fútbol. De momento han ganado un paso de gigante en la lucha de tener una República y una democracia sana, limpia, y sin ninguna duda creíble".