Pilar Rahola celebra la llei d'amnistia, "és un gran dia, no deixa ningú pel camí"

Pilar Rahola ha tornat a obrir una de les seves clàssiques finestres d'opinió i anàlisi, el seu canal de Youtube 'Paraula de Rahola'. Aquest 7 de març de 2024 la trobem de bat a bat, i d'allà emana un sentiment d'alegria i feina ben feta per un èxit de la resistència, de l'independentisme català i del seu exili. La llei d'amnistia és pràcticament un fet. El pacte de PSOE amb Junts i Esquerra Republicana de Catalunya de les darreres hores trencava les últimes barreres. És al sac i ben lligada. Toca, lògicament, deixar anar una mica la tensió dels darrers mesos i anys. De celebrar, a poc a poc, fins a la constatació definitiva que tots aquells perseguits i castigats per la seva ideologia democràtica i legal queden exonerats de qualsevol pena. Centenars de casos des de 2011. Rahola no podia deixar passar l'ocasió.

La Pilar: "El primer que crec que cal dir és "felicitats". Ens hem de felicitar tots aquells que lluitem contra la repressió i en favor dels drets nacionals catalans, perquè avui és un gran dia. Avui s'ha aconseguit emparar a través d'una amnistia a centenars i centenars de persones represaliades des del 2011. El projecte ha tirat encara més enrere, per encabir el tema del Tribunal de Comptes. De manera que, des del 2011 fins ara, tota aquella gent que ha estat represaliada de manera brutal, amb càstigs, amb presons, amb sentències, amb atacs al seu patrimoni personal, queden amnistiades amb aquesta llei". També vol dir "gràcies a tots aquells que l'hem tirat endavant, i toca dir felicitats a tots els que volem que s'acabi la repressió". Sembla un miracle: per una vegada a l'Estat espanyol, la balança s'equilibra. 

Rahola no vol deixar de passar l'oportunitat d'assenyalar el perquè s'ha arribat fins aquí, fins a "un acord de tanta importància. Resistència i resiliència. Si no hi hagués hagut el no rotund de Junts en el primer projecte de llei de l'amnistia, no hauríem arribat fins aquí. Era absolutament fonamental plantar-se. El primer projecte de llei era un projecte fal·laç, que tenia forats negres, que hi quedaven més d'un centenar de persones fora, i no es podia permetre". La figura de Carles Puigdemont, clau: "Va prometre, amb molta claredat, que no aprovaria una llei d'amnistia que deixés gent pel camí. I aquesta no deixa ningú pel camí. Per tant, resistència. Cosa que demostra que quan ens venem per quatre xavos, quan diem que sí i no es pacta bé, i que n'aprenguin els republicans amb això, s'aconsegueixen coses importants. Els republicans s'haurien menjat el primer projecte de llei, com s'han menjat tantes coses". 

Un altre factor que, considera, ha permès la cristal·lització d'un acord que ja provoca urticària a l'Espanya més regressiva, és "la intel·ligència estratègica. És evident que l'Estat espanyol, la justícia patriòtica i tota aquesta cosa tòxica, mediàtico-política, judicial que hi ha al Madrid irredempt, havia creat una situació de xarxa per impedir que poguessin sortir-se una quantitat important de persones i de líders independentistes". Rahola explica la jugada mestra de l'amnistia: "Què ha passat? Doncs que aprofitant-se de la Comissió de Venècia i emparant-se amb el dret europeu i amb les lleis europees, es fa una llei que dribla el Codi Penal Espanyol. Si els jutges havien plantejat una interpretació repressiva, ideològica, patriotera del Codi Espanyol, el que fa la llei és saltar-se'l i apel·lar directament al Codi Europeu. La blinda tant en els tribunals europeus com la blinda també en el Constitucional". 

I ara? Doncs "molt soroll, hi haurà molta histèria, la bomba tornarà a petar per totes bandes i faran molt embolic. Però el fet és que la llei empararà tothom. I si cal batallar, especialment en alguns casos en els àmbits europeus, doncs es farà. Però endavant les atxes". En clau interna, adverteix el PSOE de Pedro Sánchez: han complert la seva part del tracte, sí, però a partir d'ara la partida comença de zero. "Vol dir això que a partir d'ara Junts queda quallat i fos en la seva aliança amb el PSOE? No. Aquesta és una llei d'amnistia que facilitava la investidura. A partir d'ara, qualsevol altra decisió o gran llei s'haurà de pactar, perquè aquest va ser el marc de l'acord. I així es fan les coses".

La pregunta del milió, per al final. "Tornarà el president Puigdemont? Tornaran els exiliats?" Esperances n'hi ha, clar, "sembla que amb aquesta llei és possible". No ho posaran gens fàcil: cercaran la manera de, si més no, allargar el procés tot el possible i més. Però "el que és important és que, més enllà de quan tornin, podran tornar amb l'empara d'aquesta llei. I més enllà de quan tornin els exiliats, hi ha molts represaliats a Catalunya que avui respiraran més tranquils".

Efectivament, Pilar. És un gran dia.