La mallorquina Francina Armengol és la nova presidenta del Congrés dels Diputats espanyol. Ho és perquè s'ha imposat a les votacions d'aquest matí a la càmera per formar la Mesa, gràcies a negociacions intenses que, fins a dues hores abans de la cita, no estaven segellades per part del PSOE. Amb qui? Amb Junts. Amb el partit del president Carles Puigdemont, amb l'exili. Ja no es tractava només de promeses, calien fets. I de moment, un ben lligat: l'oficialitat del català al Parlament espanyol i a les institucions europees. La balear Armengol ho escenificava durant el seu discurs de benvinguda i, hores abans, el ministre d'Exteriors espanyol registrava la sol·licitud a Brussel·les.
Pilar Rahola ha seguit el desenvolupament de la jornada amb intensitat, des d'hores abans del ritual que duia a terme a les Corts de Madrid. Se sent satisfeta i orgullosa dels rèdits obtinguts, i no només pel que toca la llengua nacional. Dedica el seu 'Paraula de Rahola' a analitzar com s'ha forjat tot això. Ho té clar: és un èxit de l'independentisme català, un d'important. I ha estat aconseguit per Carles Puigdemont, per Waterloo, per Junts. La forma de negociar del partit ha estat clau. L'arrancada de l'escriptora té tota la intenció: "Com és possible que una reivindicació històrica del catalanisme polític, que s'ha intentat diverses vegades com el dret a parlar el nostre idioma al Congrés espanyol i sobretot també a les institucions europees, s'hagi aconseguit per un simple acord de la Mesa del Parlament?"
El següent punt és clau: "L'acord no és vinculant a res. Ni a un acord d'investidura, ni a pressupostos, ni a res que tingui una mica de dimensió, senzillament era qui presidia la Mesa del Congrés". Tot això i "pam! Per primera vegada a la història, podrem parlar català al Parlament espanyol i al Parlament europeu com a llengua cooficial. No la trampeta que feia Pedro Sánchez dient allò de "promoveremos el uso del catalán..." No, no, promoure res. Oficialitat, que és el que s'ha aconseguit". Continua: "Com és possible que hagi passat? Mira que hi ha hagut partits i plantejaments que han negociat amb l'Estat. Doncs sense cap mena de dubtes pel president Puigdemont i Junts que han decidit plantar-se, des del primer minut dir "aquí no confiem en els socialistes, no hi ha un pacte de confiança, vostès no són creïbles, incompleixen les promeses", i dir "si vostès volen presidir la Mesa del Congrés, des del primer minut volem pactes escrits i amb documents segellats i oficials".
Hores frenètiques, avui de bon matí: "És tanta la cosa, que avui a les 8 del matí, a dues hores de la votació, el ministre d'Afers Exteriors registrava i segellava "en nombre del reino de España" l'oficialitat del català, el basc i el gallec a les institucions europees. I a més a més, es comprometia a que això es tramités a la primera reunió del Consell que serà el 19 de setembre. Pocs minuts després, Waterloo rebia el segell conforme la petició havia entrat. I a partir d'aquí hi havia acord. Fins aquell moment no n'hi havia, perquè Junts deia que "o ens doneu un document oficial o no ens valen les vostres paraules". Aquesta resistència i seriositat de dir "anem a negociar fort" és el que ha aconseguit l'acord". I fa un aclariment important: "Junts no ha pactat "la pagueta". No ha pactat presidències de comissions, una mica de poder, un lloc a la Mesa del Parlament. Ha pactat un concepte polític: el dret a parlar en català"
Rahola també se sent molt satisfeta i certament commoguda per "un altre punt que és important el dia d'avui, és sensible i simbòlic. Ha pactat una comissió d'investigació de tots els aspectes opacs, de la lletra menuda, dels atemptats del 17 d'agost. I fer-ho avui, el dia de l'aniversari, és sensible per a totes les víctimes. No puc evitar pensar avui en Javier Martínez i en totes les víctimes. La del seu fill i de la resta. Un dia com avui, ha estat la resiliència, el "no surrender" de Puigdemont qui ha dit: "Comissió d'investigació de les clavegueres de l'Estat amb els atemptats del 17-A". Poca broma, eh?"
Següent parada, la famosa investidura, en la que Junts ho té clar: "Tornarem a començar. Recordin, però, que no confiem en vostès, que només acceptarem papers oficials i compromisos fets i tancats o no avançarem, i que sempre negociarem amb conceptes polítics, i que ho haurem de fer amb Waterloo, amb el president Puigdemont". Però toca celebrar "un èxit històric. Ja era hora que acabéssim amb aquesta negociació servil que no ha servit per a res. Que cada vegada que han pactat investidures i pressupostos amb el PSOE han pres el pèl per totes bandes a la gent d'Esquerra, que ara mateix estan desnortats i estan a veure si pugen a la gepa de l'acord. Calia això! Aquells que deien "resistir no serveix de res, ens portarà a la irrellevància" ara s'ho mengen amb patates".
La rematada final: "És la primera vegada que tenim un èxit important. Hem obligat el Partit Socialista a pactar el català a Europa, al Parlament i a la Comissió d'Investigació del 17-A. Res de prebendes pels partits, i sí per al país. Hem de felicitar la resistència numantina que hi ha hagut a Waterloo, avui és un dia històric. A partir d'ara, els nostres diputats parlaran en la nostra llengua. S'ha acabat la prohibició. I ho ha fet la resistència a l'exili. Ho ha fet Puigdemont, ho ha fet Junts. L'independentisme que resisteix, el que no compra la quincalla com si fos or".