Històric. El retorn de Clara Ponsatí a la Catalunya Sud i al seu país ha fet trontollar els fonaments de l'Estat espanyol. També els de la nació catalana, en un context de sensació d'anestèsia generalitzada pel que fa a les seves aspiracions sobiranistes. L'exili, representat amb fermesa pels eurodiputats Ponsatí, Toni Comín i el president Carles Puigdemont, no només no abaixa els braços, és que no es rendeix ni es rendirà. I la seva estratègia està perfectament pensada, planejada i calculada. La detenció a mans dels Mossos d'Esquadra, minuts després d'oferir una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona, i retransmesa en directe per tots els mitjans, no va ser una frivolité ni una bogeria. Ni molt menys. I Pilar Rahola la explica amb precisió en un nou vídeo del seu canal 'Paraula de Rahola'.
L'exconsellera d'Ensenyament i parlamentària europea ja ha tornat a Brussel·les, després de quedar en llibertat a última hora de la nit d'una jornada molt intensa. Un dia que, com explica la Pilar, és tot un símbol de la causa catalana. "Torna al seu país com una dona lliure. Quan vol, com vol i perquè vol. No torna emmanillada, ni perquè Llarena l'obliga, ni per amenaces de la judicatura espanyola. Ho fa amb plena immunitat parlamentària. El que està dient a la Catalunya interior que cal preservar el mandat de l'1 d'octubre i confrontar-se amb un Estat repressor". És la màxima expressió de la llibertat davant de la humiliació permanent exercida contra l'independentisme i l'exili. Rahola destaca, a més a més, que la posada en escena és un exercici polític de primer ordre ben executat: "Ha parlat i ho ha preparat amb Carles Puigdemont, amb Gonzalo Boye, amb l'exili. I en la seva vinguda hi ha implícita la preparació del retorn del president Puigdemont, que passarà abans que acabi l'any, pendents com estem de la sentència del Tribunal General de la Unió Europea. Era important fer un primer testeig. S'havia de saber com reaccionava Llarena i el govern espanyol, com reaccionava el Govern català, i com reaccionava el Parlament Europeu. Clara Ponsatí podia ser detinguda, però no podia ser empresonada perquè els seus presumptes delictes no tenien pena de presó. Però el president Puigdemont sí, van a per ell. Per tant cal saber com reaccionarien davant la seva immunitat parlamentària". I vaja que ho hem sabut, i tant.
L'escriptora passa a analitzar les conseqüències de tot plegat. I el primer assenyalat és, considera, el Govern. "Una vergonya enorme, conseller Elena. Lluny de preservar la immunitat parlamentària i de no permetre l'execució d'una detenció, tenim un Govern tan espantat que han dit, 'Mossos, corrent, a detenir'. Hauria de ser motiu de dimissió". El segon és Pablo Llarena, el jutge del Suprem espanyol que impulsa la persecució sistemàtica, l'assetjament, el sense sentit. "Comença a adonar-se que va perdent tot a Europa i queda retratat. Ha estat relativament prudent: detenció, sí, quatre horetes de trucades i converses, i al final, que surti. No ho tenen gens clar, eh? Saben perfectament que detenir una eurodiputada amb immunitat plena és gravíssim. I com que ho sap, ho ha fet a mitges. Però l'acte de detenir-la ha de tenir conseqüències jurídiques en contra d'aquells que ho han fet. Les està veient venir, per molta eufòria que hi hagi als titulars de la premsa espanyola, no els hi surten bé per cap banda. L'exili els està derrotant. Ponsatí derrota Llarena i Espanya, i Puigdemont està derrotant Espanya als tribunals Europeus. La seva vinguda serà una victòria de l'exili i de la causa catalana". Tercer assenyalat, Europa. El Parlament i la seva presidenta, concretament: "No han reaccionat adequadament, no saben què han de fer o si ho saben, no han gosat fer-ho. Això ha de tenir un recorregut jurídic d'enorme importància. La senyora Roberta Metsola, presidenta del Parlament, està obligada a preservar la immunitat, és la guardiana. I no ha estat a l'alçada. Ha estat indigna, amagada sota terra, però passaran coses".
L'anàlisi final de Rahola és implacable. "L'exili dona una nova lliçó de dignitat, de valentia, de confrontació i de llibertat a molts polítics de mig pèl. I el que és més important, és l'avantsala del que passarà amb el president Puigdemont. Hem de començar a preparar-nos". La partida d'escacs ha entrat en una fase definitiva, amb un matís que no és pas menor: "Ni Clara Ponsatí, ni Toni Comín, ni el president Puigdemont venen individualment a resoldre un tema personal. Venen a fer política, no són la Serret o la Gabriel, que van anar corrent a Madrid a dir 'bon dia, senyor Llarena', en español i en castellano, la gran revolucionària. Aquests són actes individuals per salvar els mobles, cosa que es pot fer, també és comprensible. Però no és un acte polític, aquest l'està fent l'exili. De combat. De confrontació. De defensa del mandat de l'1 d'octubre. I ahir, amb Clara Ponsatí, vam tenir el primer test".
Acaba la Pilar amb un agraïment sincer i generalitzat, li surt del cor: "Gloriós, extraordinari, gràcies. Moltes gràcies, Clara. Gràcies President Puigdemont, gràcies Boye, gràcies Toni Comín, gràcies exili. Gràcies per mantenir la dignitat i la causa en nom de tots".