Pilar Rahola ha publicat al seu canal de Youtube un vídeo-anàlisi d'urgència de la conferència de Carles Puigdemont a Brussel·les que fixa les normes de joc, els paràmetres de la negociació per la investidura de Pedro Sánchez un cop fracassi la d'Alberto Núñez Feijóo. Els negociadors socialistes ja saben a què atenir-se. El president acumula sis anys a l'exili per saber com reclamar al PSOE "un acord històric, un compromís històric", inèdit des del 1714. Condicions prèvies per a la negociació? El reconeixement a la legitimitat democràtica de l'independentisme, l'amnistia, l'abandonament permanent de la via judicial i la creació d'un mecanisme de control i verificació dels acords. No ha situat entre les condicions el referèndum, però després d'enumerar els greuges polítics, econòmics i en infraestructures, ha insistit que Catalunya té dret a esdevenir un Estat independent i només un referèndum acordat amb l'Estat pot substituir l'1-O. Junts, afirma Puigdemont, no ha "aguantat" la posició durant aquests anys per acabar salvant una legislatura. Rahola, molt coneixedora del rerefons de la negociació, té la paraula. Vídeo:
Youtube
Rahola: "De les moltes frases importants que podríem avui subratllar de la conferència que ha fet el president Puigdemont a Brussel·les, seguida massivament a nivell internacional, no només a nivell espanyol i òbviament, català, jo diria unes quantes que em semblen fonamentals. Per exemple, no estem aquí per fer un pedaç. Estem aquí per fer un acord històric, és a dir, l'única possibilitat que un president del govern espanyol rebi els nostres vots és perquè estem plantejant un acord històric, sinó ni s'hi posin. A més a més, ha deixat molt clar que no existeix una solució autonòmica al conflicte català. Que som una nació que des del 1714 és permanentment represaliada i reprimida en la seva condició nacional i que, per tant, la solució passa per un pacte històric que canviï el paradigma o escoltin ni s'hi posin. La possibilitat de superar el mandat del primer d'octubre només es pot produir en el cas que hi hagi un referèndum pactat. O referèndum pactat o decisió unilateral per via unilateral, a la que no hi renuncia de cap de les maneres. I a partir d'aquí, moltes altres frases que jo crec que es podrien resumir en: 'No hem arribat fins aquí, no hem resistit com hem resistit, no portem sis anys exhibint una repressió massiva, no hem sortit del govern com a Junts, no hem volgut estar a la taula de diàleg, no hem volgut votar els pressupostos i les investidures pertinents, perquè justament vostès consideraven que estaven en un ordre, en un plantejament autonòmic i nosaltres estem en un plantejament nacional'. Si hem resistit tot això, no estem aquí ara per salvar una legislatura, només estem aquí per un acord històric. O, escolti'm, anem a noves eleccions".
Pilar Rahola segueix: "Quines són les condicions que ha posat damunt de la taula? Les coneixem, ja les havíem explicat perquè ja anaven en aquesta direcció. L'amnistia no és un element de sortida. No és amb l'amnistia dono la investidura. No és una moneda de canvi. L'amnistia només és el reconeixement mutu dels interlocutors. Vostès han tractat com una qüestió judicial el que era una qüestió política. Han de tornar a la via política. Per tant, l'única manera de desjudicialitzar, verb que vostès fan servir, és a través d'una llei d'amnistia que han de fer abans de que ens assentem a negociar. Si no, no hi haurà negociació. Punt. Això no és una moneda de canvi, per tant, aquest és l'element fonamental. I a partir d'aquí uns quants més. Partim d'una desconfiança absoluta, completa, doncs cal un comitè de seguiment dels possibles de la possible negociació. I per tant, un treball en aquest sentit que el que defineix d'alguna manera és a un home d'Estat que és Puigdemont, davant del que hauria de ser un home d'Estat, que seria el futur president de l'Estat espanyol. O sigui que deixem les coses clares. Puigdemont els diu aquí jo no estic per fer una solució autonòmica. Sinó no hauria resistit fins aquí, per tant, aquestes són les condicions si volen parlar amb mi, perquè encara no han parlat amb mi de cap de les maneres. Que tinguem una foto amb la senyora de Sumar està molt bé i és un gran gest polític. A més, és un gest de reconeixement que s'agraeix. Però vostès no han establert encara un procés de negociació".
"Avui comença. La condició és comencin per l'amnistia, comencin pel carrer. Reconeixement democràtic de l'independentisme, és a dir, aquella normativa que estipula, a través dels serveis d'intel·ligència, que l'independentisme és gairebé terrorisme i és el segon problema d'Espanya després del gihadisme. Això s'ha d'acabar i també ho posa com a condició. I a partir d'aquí vostès deixen de tractar-nos com a terroristes i vostès ens donen l'amnistia per tornar-nos a la via política. Per què, de què negociem? En quins termes? En els termes d'una nació, vostès han de resoldre el conflicte polític. El conflicte polític passa pel reconeixement de la nació i de l'autodeterminació. Tenen vies, hi ha la via de l'exercici unilateral al qual no renuncien i la via del reconeixement del mandat del primer d'octubre, una gran fita històrica, o la via d'un referèndum pactat que ens permetria evitar els altres dos. Però no hi haurà res més. Sinó anirem a eleccions, a una segona volta. Avui ha parlat un home d'Estat, el president Puigdemont, i ha donat una lliçó a tots, a tots aquells que han anat malbaratant cada oportunitat històrica que han tingut per negociar, per investir i per votar pressupostos permanentment, negociant la menudalla i acceptant qualsevol conversa. Ha donat una lliçó a aquells que deien que amb l'amnistia ja ho tenien tot fet i vinga endavant. Ha donat una lliçó als socialistes que fins ara potser havien pensat que sempre era molt fàcil això de negociar amb l'independentisme. I no, això va de veres. Tenim un president que porta sis anys a l'exili. Per tant, no ens vinguin amb punyetes. No és un pedaç, com deia el president, i ha donat una lliçó democràtica de com es negocia una investidura que és per la porta gran, amb transparència, amb les condicions ben fixades, amb la taula de seguiment ben plantejada. I amb els acords històrics que representa una presidència. Els altres ho compren? Estarem en un altre estadi polític. No compren? Estarem en noves eleccions. Això és el que avui ha passat a Brussel·les. Això és el que està passant a Catalunya i no pot ser més important ni més interessant". Paraula de Rahola.