L'abjecta invasió per part d'Ucraïna, la guerra que ha esclatat en aquell país provocada per Vladimir Putin, ha fet que Pilar Rahola tingui clars tres fets que considera irrefutables i que ha verbalitzat al Paraula de Rahola d'aquest dilluns al seu canal de YouTube. El primer, que "Ucraïna és víctima d'una agressió violenta, d'una guerra tràgica i malvada que provocarà milers de morts i refugiats, com ja està passant i que desestabilitza tota l'esfera europea i alhora, tot l'ordre mundial". El segon, que "d'aquesta guerra i aquesta tragèdia, Putin n'és el responsable", però tampoc vol oblidar que "hem arribat a aquest punt de no retorn després de molts errors que també s'han comès des de la banda atlàntica. No estem exempts de responsabilitat".
Vladimir Putin / Efe
I la tercera certesa de l'escriptora és que "la Unió Europea només pot tenir, òbviament, una solidaritat absoluta cap al poble d'Ucraïna. Ajuda econòmica, militar i humanitària a tots els nivells, perquè Ucraïna està patint una ferida terrorífica que ens afecta a tots i ens ha d'afectar especialment als membres de la UE". Tres certeses irrefutables, "tres veritats que crec que són indiscutibles", que serveixen Rahola per "obrir un meló molt incòmode, però que en un moment o altre haurem de plantejar: amb l'excusa de la guerra, està aprofitant la comissió europea, i per tant, la UE, per carregar-se el Tractat de Lisboa? És a dir, per carregar-se la carta de drets fonamentals de la UE, i en conseqüència, el conveni europeu per la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals que són la base del Tractat de Lisboa que dona sentit a la Unió Europea?". Una pregunta, com ella diu, incòmoda, però necessària. "Ho plantejo perquè començo a formar part dels, desgraciadament, pocs ciutadans, que estem molt molt preocupats que s'estigui retrocedint en drets fonamentals aprofitant, o justament, perquè hi ha una guerra. Com va passar amb la pandèmia".
Rahola està especialment amoïnada per tres qüestions que exposa al seu vídeo d'aquest dilluns: "Òbviament, la lluita contra la invasió russa, òbviament, l'ajuda a Ucraïna, però, això justifica la vulneració de drets fonamentals a persones pel seu origen o nacionalitat?". L'escriptora recorda, per cert, un nom: "La Unió Europea es pot atorgar, a través de la seva comissió, (per cert, vicepresidida per un senyor Borrell que és evident que no serveix per aquest ni per cap càrrec), la comissió europea es pot atorgar el dret d'extorsionar, perseguir propietats privades pel sol fet de ser russos o tenir nacionalitat russa? Es pot perseguir civils perquè Rússia ha declarat la guerra a Ucraïna? No és això una vulneració del tractat de Lisboa?". No és l'única pregunta que es fa sobre la comissió vicepresidida per Borell: "Pot la comissió, com ha afirmat Borrell per boca pròpia, censurar mitjans de comunicació i opinions amb l'excusa que podrien crear una propaganda a favor de Rússia, atorgant-se el dret a decidir qui i què es pot opinar?":
Josep Borrell / Efe
Sense oblidar una altra pregunta cabdal que Rahola verbalitza: "Pot la Unió Europea declarar la guerra?". Rahola està espantada perquè amb la pandèmia "ja es van retallar drets fonamentals que no s'han recuperat", i tem que passi ara el mateix, "sembla que els governs poden esdevenir autoritaris i retallar drets perquè hi ha una situació excepcional. Òbviament es restringeixen drets, però destruir-los?...". Rahola recorda que en aquest sentit, la memòria històrica és molt tràgica: "Vull recordar com es van tancar en camps d'internament a ciutadans americans pel seu origen japonès; vull recordar com nens jueus salvats d'Alemanya abans del començament de la guerra, quan es va declarar la guerra al 39, molts d'aquests nens van ser internats en camps i considerats enemics d'Anglaterra... Comencem a pensar-hi: contra la guerra hi estem tots, però que no es retalli cap dret ni es persegueixi ningú pel seu origen. La russofòbia és també una mostra de xenofòbia":