Espanya és un país que ha sublimat l'art de la mentida. Especialment en democràcia: el Cap de l'Estat no era més que el favorit d'un dictador feixista i assassí. Així va arribar Joan Carles I a La Zarzuela, així va heretar el poder el seu fill Felip, i així ho farà també Elionor si és capaç de sostenir la barraca, . La història de la monarquia, però, té un episodi fosc i crucial: el cop d'estat de 1981, el 23-F. La llegenda diu que el Borbó va salvar el país, que va lluitar per la llibertat i la pau. La realitat, la que tant s'ha procurat tapar amb prosa, poesia i faula, és que darrere d'aquell moviment colpista militar hi havia el dipositari de la Corona. Ara ja no és pas cap elucubració, l'executor d'aquell cop ha buidat el pap. L'extinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, el que va entrar al Congrés i va disparar diversos trets a l'aire mentre cridava "se sienten, coño". Tejero complia ordres, i al final el van deixar més tirat que una burilla.
L'ancià ha obert la boca, produint-se una curiosa situació que també defineix aquest país: un fatxa colpista convicte i confés parla i es com qui sent ploure. Però ja saben, "somos compañeros". En fi, que aquestes són les paraules del picoleto de 91 anys: "A Juan Carlos lo jodí vivo. Paré su golpe y el de Armada al ver qué era". És a dir, Tejero acusa Joan Carles i el general Armada de preparar l'assonada, però va actuar per compte propi en considerar que el govern que tenien preparat era massa tou. Unes afirmacions que fonamenten l'anàlisi d'una Pilar Rahola que destrossa la Corona espanyola de manera implacable, brutal i sense pietat.
Tejero era "un defensor de les dictadures militars. Un contrari a la democràcia i les llibertats. Però quan assegura que va ser el peó d'un cop d'estat orquestrat pel rei i pel general Armada, i ho explica ara que està cremat perquè va ser abandonat per tots, per Milans del Bosch, pel propi Armada i segons diu pel rei, cal escoltar-lo. Perquè pot ser un colpista com l'altre és un membre de les clavegueres, però pot dir la veritat. I el fet és que ell explica que va aturar el cop d'estat i no va permetre l'entrada de l'Armada perquè el rei havia preparat amagat d'ell, ell només era un peó, un govern de concentració amb l'Armada per tutelar la democràcia, on hi haguessin posat algú, algun personatge d'esquerres, però majoritàriament hauria estat controlat per l'exèrcit i pel rei i la monarquia. Monarquia i exèrcit. És molt conegut tot això. I ara Tejero diu "lo jodí", perquè vaig decidir que jo no volia allò, el que volia era una còpia exacta del Franco i, per tant, allò era una miqueta més tou".
L'escriptora recorda que "aquesta democràcia espanyola va orquestrar terrorisme d'estat. Les clavegueres de l'Estat van crear terrorisme d'estat amb els GAL, amb l'aquiescència i la complicitat directa de membres del Partit Socialista. Sabem que aquesta mateixa democràcia va gastar milions d'euros per fer l'operació Catalunya, per intentar destruir els nostres drets. I ara ens diuen que les clavegueres de l'Estat, la mateixa institució monàrquica, el rei i els militars, varen preparar un cop d'estat per acabar de consolidar el seu domini sobre la democràcia que començava". Es pregunta: "Tindrem els papers desclassificats? Diversos partits ho han demanat, han demanat que es desclassifiqui, però ja veurem. El que és evident és que s'ha de saber si el fugat, aquest senyor que ja sabem que ha estat corrupte, que ha cobrat comissions, que ha estafat a Hisenda, fins i tot que s'ha fugat al país dels petrodòlars, si també va ser l'ideòleg del cop d'estat. Perquè les coses quedin clares. Perquè clar, això d'alguna manera retrata completament el que és Espanya i en la situació en la que estem".
La pregunta punyetera: "Per què això que és tan rellevant hi ha hagut tan poc soroll a la premsa del règim? Imagino que a Estats Units unes declaracions com aquestes haurien creat immediatament un comitè al Senat o al Congrés per investigar què havia passat. És a dir, es prendrien seriosament. I aquí amb la boca petita, ho ha dit en 'El Español', callem, petits titulars, però no hi ha hagut el soroll que calia. Cal ajudar que no es deteriori més aquesta monarquia corrupta. Al capdavall, els Borbons han estat corruptes des que varen començar i han creat una gran xarxa d'interessos i d'influències i un domini permanent d'una Espanya cada vegada més reaccionària, i han estat sempre al darrere de cada aturada en sec d'Espanya cap a la modernitat”. Ara, segons Rahola, el que hi ha és "un rei feble, tovet, que, a més a més, encara tenen a l'altre viu amb tota la seva corruptela que el va arrossegant. I necessiten blindar-lo, i per això han posat el morrió a Tejero. Silenci. Que Tejero parla, no havia parlat fins ara, que el rei estava al darrere del cop, que el que s'havia dit sempre era cert, que era el propi cap d'estat el que es carregava la incipient democràcia, que Espanya estava podrida, que la monarquia estava podrida i que continua estant"
Rematada antològica: "Ja veurem si finalment es desclassifiquen. Però de tota manera, que vagin parlant els Villarejos, que vagin parlant els Corcueras i que vagin parlant els Tejeros. No són la millor gent de cada casa. Terrorisme d'estat, rèptils de clavegueres i colpistes. Però tenen informació, decideixen parlar i els hem d'escoltar. Perquè els altres, els que s'amaguen, els que manen, potser estan fins aquí dalt de merda".