Pilar Rahola ha tornat al 'Todo es mentira' de Risto Mejide i ho ha fet en plena forma després de les vacances. Combativa, contundent i sense tallar-se ni mig pèl quan toca exposar els seus arguments, l'escriptora catalana tenia teca. La investidura, l'amnistia, el paper de Carles Puigdemont... Molts temes sobre la taula, sí, però no pas l'únic. També va sortir un dels afronts més greus i lamentables del sistema espanyol contra l'independentisme català, el de la catalogació com a grup terrorista. És el que sosté la Fiscalia, per exemple, i que suposa un dels grans motors repressius de l'Estat contra el sobiranisme. La situació va provocar un agre enfrontament entre la Pilar i l'expresidenta madrilenya del PP Cristina Cifuentes, reciclada en tertuliana després del seu escàndol de les cremes robades en un supermercat.
Tot començava com a una broma del programa, després que Rahola exposés que també a ella la consideren com a terrorista. El col·laborador Antonio Castelo, conxorxat amb la realització de l'espai de 'La Fábrica de la Tele', posava l'himne espanyol a tot drap al plató. Es va posar les mans al cap de manera teatral, i després de riure amb l'ocurrència, va deixar anar una veritat molt incòmoda per als espanyols. Una bomba: "No puedo, con este himno fusilaron a familiares míos". Risto s'ensumava el que estava a punt de passar, repetint un "no, no" que no serviria de res. No, perquè Cifuentes volia el seu minut de glòria. La glòria 'por ejpaña, coño'.
La Cristina: "Es el himno de todos. También de los catalanes, que sois España. Aunque no queráis, sois España". Aquesta última part la repetia amb tonet despectiu i desafiant. Mala elecció: a la Pilar no la toreges, per molta Cifuentes que siguis. Se la va menjar amb patates. "Esta gracieta que os hace... administrativamente, somos todos españoles mientras no se cambie. Sentimentalmente, tú no te meterás con mis emociones ni con mi sentido nacional. Lo siento mucho". L'expolítica, en comptes de fer un pas enrere, va cometre una nova errada: pensar-se que intentar parlar per sobre de la seva interlocutora aconseguiria rèdits. Ni de broma. I mira que no era la primera vegada que topava amb ella pels mateixos afers delicats. La Pilar la va destrossar etzibant-li que "no eres nadie para decirme lo que soy. Olvídate. Qué manía con meterse con las emociones de la gente". És un passatemps molt espanyol, de mucho españoles, que diria Rajoy. Els retrata a la perfecció. Ara bé, no gosis cantar-los la canya amb 4 veritats ben dites, s'enfilen per les parets, s'enfaden i no respiren.