Els Reis són els protagonistes d'aquest 6 de gener. Uns ens fan feliços, els d'Orient. D'altres, com l'espanyol Felip VI, gens ni mica. Tots ells, però, acaparaven l'atenció de Pilar Rahola. I tots han complert les seves expectatives. Especialment, és clar, l'inquilí de Zarzuela, que dirigia el seu tradicional discurs de la Pasqua Militar. Rahola l'ha ensorrat merescudament, després de sentir unes paraules "buides, fàtues, de presa de pèl. Ens fa pensar que o aquest rei és de cartró pedra, un fake, o que ens tracta com a autèntics imbècils".
Felip no ha gosat molestar a la seva guàrdia pretoriana, la cúpula militar, armada i profundament antidemocràtica. Això sí: s'ha disfressat a consciència per omplir-se la boca amb la legitimitat d'una Constitució que fa servir segons l'interessa. Li recorda, entre d'altres qüestions, una realitat incontestable: "Felipe VI, que no has passat per las urnes. Et va imposar un dictador atroç. ¿Per què no ets valent? Votem: monarquia o república". El discurs de l'escriptora paga enormement la pena.
"El paper d'un rei és estar a la alçada. Tu, com sempre, no ho estàs". Ni hi és, ni ningú l'espera. La Corona espanyola és fosca, covarda i un imant per a l'escàndol. Rahola ens representa a molts. El rei, només a l'Espanya més negra.