Catalunya, i concretament, Sabadell, Mollet i Cerdanyola del Vallès, s'han llevat sacsejades aquesta matinada amb les detencions de 9 persones per part de la Guàrdia Civil en un operatiu contra l'independentisme. Des de primera hora s'han prodigat les reaccions des de tots els fronts. La contundència de Gabriel Rufián, amb un rotund comentari alertant que ja ens podem anar preparant, el colpidor record de l'actriu Sílvia Bel de l'emblemàtica 'Què volen aquesta gent? de Maria del Mar Bonet, en són alguns exemples.
Efe
Des de les televisions unionistes, però, s'hi han abonat en sentit contrari, amb l'habitual alarmisme d'Espejo público assegurant l'existència de material "que podria servir para la fabricación de bombas caseras que habrían probado en algunas casas". Embolica que fa fort. Com sempre, un dels comentaris més esperats a la xarxa ha estat el de l'escriptora Pilar Rahola. Una Rahola que ha escrit un dels tuits més rotunds sobre aquesta qüestió. Un comentari basat en quatre punts, una pregunta i una reflexió final que haurien de fer pensar més d'un. Els quatre punts: "S’inventen un clima de violència. Creen un relat de perill. Parlen de Catalunya com una “amenaça imminent”. I aleshores comencen a detenir independentistes". La pregunta: "Un altre cas Tamara i Adrià Carrasco?". I la reflexió (i avís) final: "És l’avantsala d’una nova onada de gran repressió".
L'escriptora, per cert, també ha retuitejat un parell de comentaris més sobre la qüestió, tots dos, d'una rotunditat inqüestionable: "Empezamos la semana con un nuevo montaje policial diseñado para contribuir a justificar las condenas contra los presos políticos catalanes. Lo llaman democracia porque cloaca suena incómodo". O el que ha escrit Rufián: "Hoy leerás artículos escritos en comisarías y no en redacciones". Un dia dur i difícil.