"Es paradójico que el gobierno de España dependa de aquellas personas que se quieren ir de España... es una cosa muy rara"es lamentava Ana Rosa Quintana aquest matí al seu programa. La presentadora, traient foc pels queixals, rebentadíssima pels resultats electorals. Ella, que se las prometía tan felices, ha vist com no només Alberto Núñez-Feijóo no podrà governar amb la ultradreta de Santiago Abascal i Vox, sinó que també ha comprovat com les urnes han situat un panorama que le reconcome per dins, havent de suportar que la clau de tot la pugui arribar a tenir Carles Puigdemont i Junts. Bé, Ana Rosa no és l'única que está que trina. Doncs ella i molts com ella s'hi hauran de posar fulles, perquè és el que hi ha. Una d'aquelles situacions meravelloses que es produeixen de tant en tant en una jornada electoral.

Ana Rosa Quintana / Telecinco

I si Ana Rosa Quintana no podia dissimular com li rebenta el que ha passat a les urnes, Pilar Rahola estava encantada de la vida. En el seu Paraula de Rahola d'aquest dilluns 24 de juliol postelectoral, l'escriptora ha analitzat tot el que va passar ahir. Només començar, una frase sensacional i molt gràfica que resumeix a la perfecció el que ha passat: "El diable juga a daus, i aquesta vegada ho ha fet amb els partits espanyols, que en la nit electoral els hi ha regalat el seu pitjor malson". I és que els partits espanyols veuen com hauran d'anar a picar a la porta "l'enemic número 1 d'Espanya, el personatge que volen caçar des de fa anys, denostat, menyspreat, perseguit, amenaçat". I és que com bé apunta Rahola, "el president Puigdemont resulta que té la governabilitat de l'estat a les seves mans". I com destaca l'escriptora, "avui calia veure les portades dels diaris, i sobretot, la cara que se'ls hi va posar als comentaristes espanyols a les televisions espanyoles, quan van començar a descobrir que Puigdemont seria absolutament clau, després de 'ningunearlo', de que gairebé no existís, de no permetre ni tan sols que Junts tingués la publicitat electoral mínima".

Toni Castellà, Míriam Nogueras, Josep Rius / IG
 

 

 

 

 

"Han intentat matar-lo, però Junts ha aguantat molt bé l'envestida i ara és clau, i això és una ironia, un autèntic sarcasme del destí". Com estan ara les coses? "Òbviament només hi ha dos possibles presidents. Feijóo i Sánchez. Feijóo necessita el miracle, improbable, de que el PNB s'abstingui amb els seus cinc diputats, però això voldria dir que el PNB s'ha de menjar l'aliança amb Vox, inimaginable, per bé que el PNB sempre ha fet negociacions, però crec que és altament impossible". Queda Pedro Sánchez... "que podria fer el que fa sempre, que és raspallar l'esquena d'ERC, i aquests ja els té segurs, perquè fins ara li han sortit gratis els vots d'Esquerra Republicana. Per això ha perdut 400.000 vots. I per això hi havia una campanya d'abstenció, amb un Rufián que semblava el propagandista del Partit Socialista, tot el dia cridant 'que ve el llop! que ve el llop feixista!'. I Pedro Sánchez segurament devia imaginar que això es repetiria, una miqueta per aquí, una miqueta per allà... li ha sortit tan gratis el pacte anterior, tant pressupostari com d'investidura, que 'per què no?'".

Pedro Sánchez / EFE
Pere Aragonès, Oriol Junqueras, Gabriel Rufián i Teresa Jordà / Foto: Miquel Muñoz

Però ara, "li acaba de sortir la pitjor de les pedres a la sabata: necessita Puigdemont. El telèfon espanyol, el telèfon de la Moncloa ara ha de connectar amb Waterloo. I Waterloo ara ha esdevingut capital d'Espanya. I des de la nit electoral ja ha començat un 'relat', una mena de 'marea mediàtica' de 'responsabilitzar' Puigdemont i la possibilitat d'anar a noves eleccions... Com si la culpa dels resultats electorals la tingués Puigdemont". Pilar Rahola deixa clar que li han volgut 'posar la càrrega' a "un home al qual el PSOE ha menyspreat sempre, l'ha amenaçat permanentment, l'ha utilitzat d'esquer electoral, l'ha espiat, l'ha perseguit, ha mantingut la repressió de tota la causa independentista". I si no n'hi hagués prou, la cirereta del pastís: "Acaba de fer un pacte amb el PP per robar-li, literalment, l'ajuntament de Barcelona, l'alcaldia, a Xavier Trias, és a dir, a Junts. I a aquest home, Puigdemont, al que li han fet tot això, ara li diuen que ha de tenir grandesa política i 'salvar' Espanya de la 'fúria reaccionària'... Jo crec que això és d'una immoralitat extraordinària".

Pedro Sánchez / Europa Press

Rahola té clar que quan segui a la taula, Junts "posarà el llistó molt alt, perquè els partits catalans han d'anar a favor dels interessos catalans, i els socialistes són experts en estafar-nos, però més enllà d'això, Junts només es deu als seus votants, uns votants que no volen de cap manera que es malbaratin els seus vots amb escorrialles, com ha fet ERC. Sánchez ho té difícil. I si finalment el bloqueig es consolida i es va a noves eleccions, la culpa la tindran els partits espanyols i les seves polítiques i estratègies, no un partit que està permanentment contra les cordes, amb el seu president exiliat a Waterloo amb amenaça permanent, que l'únic que intenta és mantenir-se en la coherència dels seus ideals. Que el PSOE s'ho hagués pensat abans":