Aquest cap de setmana s'ha produït un fet que és d'autèntica justícia. S'ha acabat el malson d'un home injustament perseguit, vilipendiat, amenaçat i maltractat. Josep Miquel Arenas, Valtònyc, ha tornat a casa. A la seva Palma. 5 anys després d'haver de marxar a Bèlgica per poder enfrontar-se contra la maquinària repressiva de l'Estat espanyol, havent perdut una mare de la qual no va poder acomiadar-se mai, d'haver plorat, patit i lluitat, Valtònyc ha vençut. Espanya ha estat derrotada. La seva deriva inquisitorial ha quedat destruïda. És un triomf de la llibertat, però especialment és un triomf d'en Josep Miquel. Sense la seva perseverança, sense la seva valentia i sense la seva determinació, el mallorquí seria un número més del sistema penitenciari espanyol. Una víctima més. Valtònyc ha canviat la història. Enhorabona.
Pilar Rahola analitza el retorn del protagonista, en haver prescrit el delicte que els jutges i fiscals espanyols li volien atribuir, i no pot amagar la seva emoció, alegria i empatia. “Estimat Valtònyc”, així comença el seu nou vídeo al 'Paraula de Rahola'. “Aquest retorn ha omplert de felicitat a tota la gent que l'estimem, l'admirem, l'hem seguit i creiem que realment ha esdevingut un gran símbol de llibertat. Valtònyc ha tornat a casa perquè ha guanyat a Espanya. No és que Espanya hagi rectificat o hagi modificat les lleis de les injúries a la Corona i tota aquella parafernàlia, no hagi deixat de perseguir la llibertat d'expressió. Pablo Hasel encara està a la presó. Si no perquè ell els ha derrotat als tribunals, és a dir, Espanya no ha tingut altre remei que permetre que tornés, perquè Valtònyc ha guanyat i Espanya ha estat derrotada”. L'exili torna a demostrar la seva vàlua, la seva utilitat. El sacrifici no és en va: “Si no hagués marxat d'Espanya, hauria anat a una presó espanyola, no hauria tingut llibertat per lluitar pels seus drets fonamentals i pels drets de tots i, en conseqüència, no hauria vençut a Espanya. Si Valtònyc, per tant, ha aconseguit tornar lliure i vencent, és perquè se'n va anar. Perquè va fer el camí de l'exili fa cinc anys, un camí que és duríssim. Un camí que l'ha tingut durant molt de temps amb una etiqueta als ordinadors policials belgues, “recerca per terrorisme”, amb el que ha significat de dificultats per moure's, per treballar, per avançar”.
Valtònyc ha trobat grans aliats a Bèlgica, malgrat que el seu triomf només té un responsable: ell mateix. “Hi ha molta gent, Lluís Puig, el propi president Puigdemont i altra gent que ha estat al seu costat, però la lluita ha estat personal. I s'ha mantingut, hagués pogut quedar-se a Espanya i estaria en una presó. Hagués pogut intentar de sobreviure com fos, amagar-se. Va decidir anar a l'exili i l'exili, com s'ha demostrat també en el cas del president Puigdemont, de Toni Comín, ha estat enormement útil per treure-li la màscara a Espanya, per treure-li les misèries i despullar la democràcia espanyola, tan ferida i tan perversa en tants aspectes. Per tots aquells que menystenen l'exili o que se'n foten o que creuen que és un passeig, una bona vida, cal dir que l'exili és duríssim. Que Valtònyc ho sap en pròpia pell, com ha estat de dur, però que va optar per buscar la justícia en tribunals estrangers, que no podia de cap manera aconseguir en els tribunals ideològics i repressius espanyols”. Rahola recorda, a més a més, un fet important: en Josep Miquel ha aconseguit una fita històrica: “Va aconseguir, per exemple, que el Tribunal Constitucional de Bèlgica derogués una llei d'injúries a la Corona que venia de mitjans del segle XIX i que, com que mai hi havien hagut d'usar, mai no havien recordat que la tenien i que, arran del cas Valtònyc i de la seva lluita, finalment va tirar enrere”. Valtònyc ha aprofitat molt el seu temps a Brussel·les: “Ha esdevingut ara un xicot que s'ha format professionalment, que ha estudiat, que s'ha forjat com a ésser humà, que ha mantingut uns ideals i una resiliència i un coratge extraordinaris i que ha esdevingut un autèntic líder. Torna un líder, se'n va anar un jove que fugia, que buscava justícia allà on li podien donar perquè a Espanya era impossible. I retorna un símbol i un líder. Un líder que, a més a més, ha mantingut una gran complicitat amb tots els moviments i partits independentistes, però no s'ha deixat segrestar per cap d'ells. No és patrimoni de ningú”.
No tot són lloances, l'alegria també té una cara 'B'. Dos destinataris principals: el primer, Pablo Iglesias. “Ha tornat malgrat Iglesias. Ell va ser qui va encarregar a un joveníssim raper anomenat Valtònyc una cançó que es deia 'No al Borbón' per al seu programa de televisió. Però després Pablo Iglesias ha estat vicepresident de Govern i el PSOE ha governat amb Podem i durant tots aquests anys no ha fet res. Res per canviar la llei d'injúries a la Corona i per evitar que continués sent perseguit Valtònyc i altres rapers”. La segona cleca, al Govern de la Generalitat i a Esquerra Republicana de Catalunya: “Estic absolutament escandalitzada la inexistència de cap tuit, de cap suport de cap felicitació ni del president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ni tampoc del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Com és possible que no s'hagin alegrat o no hagin dit que s'alegraven o no hagin felicitat públicament el retorn de Valtònyc, un represaliat de les lleis espanyoles que ha retornat vencedor perquè ha aconseguit vèncer gràcies a la seva força i a la seva persistència?”
La Pilar remata: “Moltes vergonyes en el cas en el cas Valtònyc i una grandesa la seva, el jove que va decidir lluitar, anar-se'n per lluitar pels seus drets, considerar que aquells drets eren els drets col·lectius i, finalment, derrotar un estat tan repressiu com l'espanyol. Ben tornat a casa, Josep Miquel Arenas. T'estimem. Gràcies”.