La nit electoral andalusa deixa 4 titulars irrefutables. Que el PP de Juan Manuel Moreno ha arrasat. Que el PSOE i l'esquerra en general viu una crisi galopant. Que Macarena Olona no era tan fiera como la pintaban i deixa VOX fora del poder. I que hem de guardar un minut de silenci en memòria d'un difunt: Ciutadans. Ha mort. Una vegada més, per ser més exactes: primer va ser al Congrés, després a Catalunya, Madrid, Múrcia, Castella i Lleó i ara... Andalusia. De tenir 21 diputats i fins i tot la vicepresidència amb Juan Marín, a la porta de sortida del palau de San Telmo. La de darrera. La de la irrellevància. Un residu que fa nosa, al carrer.
Durant la campanya electoral andalusa vam assistir a un espectacle al·lucinant i vergonyant alhora: veure com alguns dels seus partits posaven Catalunya a la diana per esgarrapar vots. L'antiindependentisme i anticatalanisme és un gran valor en determinats marcs mentals, com hem vist i patit durant els darrers anys. El màxim exponent és el cadàver que va dins del taüt, el dels naranjitos. Doncs bé, ara toca tornar-los la gentilesa en forma de comiat. D'epitafi. Gairebé una necrològica. Com el que signa Pilar Rahola al seu vídeo de 'Paraula de Rahola'. Ciutadans era un partit que només volia el mal de Catalunya. Per tant, el seu traspàs és motiu de celebració. Diu que, amb tota la sinceritat i acidesa, que "veure'ls com naufraguen de la pitjor manera, com les restes es van escolant i es van ensorrant al pantà de la seva misèria és una notícia extraordinària"
La Pilar fa un exercici de pedagogia doble. Primer, una classe de català en clau andalusa: "Tenim una dita ben explícita en català que diu "Bon vent i barca nova". El que passa és que en aquest cas, bon vent, bon vent! Que se'n vagin ben lluny, però que la barca sigui foradada a veure si naufraguen una mica més". Així arranca la seva reflexió sobre "l'estocada final a Ciutadans en l'esfera política. Un partit en l'agonia. Està enfonsant-se. Mort. Mort i finiquitat. Una gran notícia perquè va néixer pura i exclusivament per fer mal al catalanisme, per fer mal als drets catalans, a la llengua catalana i per fer mal a la nació catalana". La descripció és gairebé d'una biòloga: "El seu únic objectiu va ser, permanentment, viure, créixer, alimentar-se de l'odi de tot això que tenia a veure amb els drets de Catalunya". Aquí arriba la segona lliçó, ara històrica. Ciutadans és "una còpia del Lerrouxisme. Quan va haver un moviment catalanista a Catalunya, tant a dreta com a esquerra, va aparèixer el fenomen Lerroux enviat i finançat des de Madrid que va ser el responsable d'un discurs furibundament anticatalà alhora que també populista, d'un obrerisme demagog, que va derivar en la Setmana Tràgica. Lerroux va tenir tota la responsabilitat i no va pagar cap culpa". I quan neix el partit de Rivera, tantes dècades després, la situació és calcada. Casualitat? No pas.
Ciutadans "surt com un bolet, té molts dinerons. A l'Estat li va anar molt bé quan començava novament l'onada forta de lluita pels drets de Catalunya. Apareix un personatge i apareix un partit polític que es dedica a fer un espanyolisme ultramuntà, totalment descarat, descarnat i desacomplexat, que tenia com a únic objectiu fer-se grans per la via de destruir els drets catalans". Impossible descriure'ls millor. S'alimentava "de tota base que hi havia a la Catalunya espanyolista, però també rància i profundament contrària a les llibertats de les nacions". Es van anar inflant com un globus, fins el punt de tocar el govern. "Però un partit escombra, que neix per escombrar idees i que està fonamentat en el menyspreu profund a una identitat nacional té els dies comptats. Dura el que dura, perquè el plantejament no és estratègic, és tàctic. El plantejament és: créixer per fer mal. I quan el mal ja l'has fet, aleshores no té gaire sentit". Vaja, que han deixat de ser útils: "Ja ens han enviat a la presó, ja ens han reprimit, ja ens han enviat a l'exili, ja ens han espiat, han destruït els nostres drets de qualsevol manera... I ara? Per què necessiten aquests tontos útils?". A Espanya ja no cal amagar-se: és profundament anticatalana. "Si fins i tot el rei s'ha manifestat obertament... Per tant, ara que no serveixen, els devoren"
Les darreres línies del comiat, de traca: "De manera que de Rèquiem, cap. Els dedico als amics i a la bona gent. Vostès, senyors de Ciutadans, l'única cosa que puc dir és que crec que Catalunya és millor país, Espanya és millor país, i la política en general és una mica més respirable si un partit com el seu no hi són. De moment ja comencen a olorar l'agonia final. Andalusia, la piconada. Estan sentenciats". Bye-bye.