A banda de totes les virtuts que coneixem de Pilar Rahola, molts l'envegem de forma sana per ser posseïdora d'un petit tros de paradís a la terra. L'escriptora, sempre que la feina i els compromisos ho permeten, s'escapa a Cadaqués i gaudeix de la meravellosa vila de l'Empordà, on té una casa ben bufona. Allà carrega les piles i descansa, a banda de fer plans familiars i festes fantàstiques amb les seves amistats més íntimes. Un entorn idíl·lic i inspirador des del que, evidentment, tampoc perd de vista l'actualitat: algunes de les seves anàlisis dels 'Paraula de Rahola' tenen com a escenari aquesta seva residència. És evident que determinades vistes i sensacions, com les que es troba a la seva piscina, són molt beneficioses per a la pràctica professional.
La Pilar s'estima molt aquest paratge, i entenem perfectament el perquè. Li ofereix bellesa, tranquil·litat i la companyia dels seus éssers estimats. Per exemple, la del seu net, al que ensenya els secrets valuosos del poble més bonic del país. Però no és pas l'únic membre de la seva nissaga que la fa sentir joia, caliu i afecte. Un d'ells era força desconegut, i ens l'acaba de presentar en societat. A més a més, en el seu màxim esplendor.
El somriure de la també col·laboradora del 'Todo es mentira' de Risto Mejide a Cuatro és total quan sent a la seva falda la calor, el tacte pelut i els roncs del Senyor Gat. L'animal és el príncep de la casa empordanesa, malgrat que ella sigui una convençuda republicana. Una petita paradoxa, sí, però totalment comprensible en copsar l'estima que professa per aquest felí. Rahola li dedica aquesta descripció, molt gràfica, divertida i tendra alhora: "Relax amb el membre més mandrós de la família".
Que n'és de mandrós és indiscutible: la Pilar fa de càmera i immortalitza el seu estil de vida duríssim. Sembla que això de l'estrès i l'activitat frenètica són coses que deixat per a la resta de les seves set vides. En aquesta, ni parlar-ne. Les becaines del gat fan patxoca i una mica d'enveja, la veritat. Voler abraçar-lo i fer-li moixaines és irresistible.
Ara alguns lectors se'ns llançaran a sobre, però sempre s'ha dit que sentir amor envers els animals és una de les grans virtuts de l'ésser humà. I ho entenem. Si més no, sembla molt més lògic que tradicions i bestieses com maltractar-los o assassinar-los. La Pilar és del nostre equip, doncs. Ja ho sabíem, però ara tenim més motius per subratllar-ho.