L'assassinat cruel, covard i homòfob del jove gallec Samuel ha esgarrifat l'opinió pública en una setmana especialment assenyalada per al col·lectiu LGTBI+. Un crim execrable comès per una turba coincidint amb les celebracions del Dia de l'Orgull d'aquesta comunitat, culminant una onada d'agressions intolerables arreu de l'estat espanyol. El seu "pecat", estimar, sentir i viure senzillament com volen. Res més. Els seus botxins són salvatges acomplexats per la diferència, inadaptats molt perillosos que mai podran ni tan sols acostar-se al significat de paraules com llibertat, amor, respecte. Una xacra cada cop més recurrent, encoratjada i esperonada des de determinats àmbits ideològics que, de forma vergonyant, semblen una espècie protegida no només a Espanya, sinó a tota Europa. La paradoxa és brutal: els caçadors són els protegits; les víctimes, els culpables.
L'escriptora Pilar Rahola és una de tantes persones colpides i espantades amb la realitat del Vell Continent, i assenyala el seu origen: l'extrema dreta. Dedica el seu nou 'Paraula de Rahola' a l'anàlisi d'aquest fenomen que posa en perill tots els avenços aconseguits amb tant d'esforç: "Un error molt comú és pensar que les llibertats i els drets civils que hem anat conquerint arriben per quedar-se. Tanmateix, la tolerància i la llibertat és una lluita diària".
Manifestació LGTBI per l'assassinat d'en Samuel a A Coruña / Carlos Baglietto
La Pilar ho explica amb claredat meridiana: "Aquest crim és la punta de llança, l'aspecte més tràgic i sagnant, d'una situació que cada cop està augmentant més. Hi ha una onada contrària, rabiosa, irada, que vol tornar a una concepció de patriarcat, de família única, a les velles concepcions reaccionàries". Un moviment present a Itàlia, França, Hongria i, evidentment, a Espanya: "Parlem obertament de VOX. Un partit que enalteix un dictador com Franco, mentre es dedica a assenyalar persones quan no li agrada una publicació. És extrema dreta. Qualsevol dubte és una manera de blanquejar-los". Repassa els seus tres grans objectius: controlar la democràcia per buidar-la de continguts, posar en qüestió les lleis contra la violència de gènere (com en el cas dels negacionistes del cas Rocío Carrasco) i dels LGTBI per tornar a un masclisme homòfob i terrorífic, i assolir un autoritarisme sagnant.
Rahola remata: "Samuel és tot això. El seu assassinat és el símptoma d'una malaltia molt greu, de tornar a la societat de la por, de la maldat. Alerta! La democràcia no està consolidada mai". La situació és molt preocupant, especialment per un fet: la seva violència s'estén com a una taca d'oli. Demà serà massa tard.