Avui, 16 de novembre, és un dia històric per les relacions Catalunya - Espanya. L'independentisme ha elegit qui serà el president espanyol: Pedro Sánchez. I ho ha fet per primer cop a canvi de mesures realment revolucionàries. No traspassar el trànsit als Mossos o suprimir els governadors civils. És l'amnistia i l'autodeterminació. Mai com ara s'havia unit la voluntat majoritària dels catalans al voltant d'un pacte d'investidura que suposa un canvi de paradigma. És un dia important: els ultres al cau i Sánchez collat. Però ¿és un dia feliç per Catalunya? Pilar Rahola, analista de tot aquest procés i coneixedora de les entranyes del pacte, ho té clar: "Avui per Catalunya no és un dia de felicitat sinó d'expectació". Paraula de Rahola. Vídeo:
Youtube
Pilar Rahola: "No hi ha alegria a les files independentistes per la investidura d'avui i no n'hi pot haver. Ni tan sols, òbviament, per aquells que han decidit, per un acte de maduresa política o de convicció, que se signi un bon pacte per avalar la investidura. Però tampoc no veig que estiguin aplaudint o que estiguin molt i molt contents. Aquesta investidura, la de Pedro Sánchez, no és nostra atès que venim d'una llarga història d'actituds del Partit Socialista contràries als drets nacionals de Catalunya, a més d'avalador de la repressió a partir del primer d'octubre. I també sabem del llarg historial de mentides i d'estafes, d'entabanaments que ens ha fet el Partit Socialista. És evident que avui investir Pedro Sánchez s'ha de fer amb el nas tapat. Que crec que és com ho han fet, els de Junts segur, i suposo que també els d'Esquerra, per bé que Rufián semblava més entusiasmat. En qualsevol cas, és igual. Avui no és un bon dia per l'independentisme. Altra cosa és que potser tampoc no és un dia dolent".
Rahola respon a la gran pregunta que es fa Catalunya: I ara, què. "A partir d'ara, més que contents per la investidura, el que hem d'estar és expectants. S'ha arribat a uns acords que semblen enormement importants, però només ho semblen. Només ho podem dir amb el verb semblar davant. Dependrà del que passi a partir d'ara. Si el que passa és el que ha de passar, si després de com Míriam Nogueras va estomacar durament Sánchez dient-li 'Poca broma. Vostè està jugant, eh?' I ell, no sé si ho van veure, amb un cert capcot va anar i va parlar de negociació i de conflicte, i va rectificar. Es va esmenar ell mateix respecte al que havia dit al primer discurs. Si quan Sánchez diu penso complir tot l'acord va a missa, aleshores estarem davant d'una situació que pot ser molt important. Si s'incompleix, no serà el cas. Per tant, una investidura d'alegria? No. D'expectació. S'ha decidit que s'anava cap aquí. Ho han decidit els partits que podien avalar-ho. Junts, el president Puigdemont, creu que el pacte que han fet és un pacte molt ben fermat. Ho veurem en els pròxims dies perquè els dies que venen han de passar coses".
Rahola analitza la situació: "De moment el que hem fet és pactar l'amnistia a centenars de persones que han estat represaliades políticament. I l'amnistia, segons el text que posa, no és un perdó, és una taula rasa i una esmena a la repressió. En realitat s'està esmenant al mateix rei en el seu discurs del 3 d'octubre i als jutges que van enviar a la presó dirigents polítics i que en tenen d'altres a l'exili, o a tots els ciutadans que varen ser judicialitzats. És una esmena a la repressió judicial i això és enormement important. I això ha passat. Però òbviament, això només seria el preàmbul del que ha de ser un pacte que va molt més enllà. El que tenim a partir d'ara és una taula de negociació que es farà en seu internacional, probablement Ginebra, amb uns mediadors internacionals que, quan se sàpiguen els noms, esclatarà al carrer no ja Ferraz sinó per totes les Espanyes, perquè són d'enorme solvència si es mantenen les previsions. I per tant hi haurà unes reunions, abans que acabi el mes ja tindran la primera on s'obriran totes les carpetes importants del conflicte català. Aquí no parlarem de si una Rodalia o un tren. Aquí parlarem del finançament obrint-lo en canal, de les infraestructures i de tot allò que se'ns ha estafat. De la llengua, oberta en canal. I de com votarem els catalans el nostre dret a l'autodeterminació. I això està signat i segellat. Òbviament, a una taula de negociació s'hi va amb les postures confrontades, però el pacte diu que s'ha d'avançar amb totes elles".
Sobre la reacció histèrica de la dreta i la ultradreta espanyoles: "Si fins ara, només parlant d'una amnistia de la qual ni tan sols coneixíem els termes, ja hi ha hagut la revolta de tots, de tota la caverna espanyola, que està absolutament desmesurada i histèrica i que segurament anirà pitjor amb tots els grupuscles feixistes i nazis activant al carrer, no imagino què passarà quan se sàpiguen els noms dels mediadors, quan es faci la primera reunió en seu internacional i quan en aquella reunió ja es parli de quins són els temes que es tractaran. Si això passa com ho estic explicant l'expectació es pot convertir en esperança i molt notable. És a dir, és molt possible que Pedro Sánchez, que no creu en res de tot això, ja ho sabem i que no és confiable davant d'una Espanya fosca, cada vegada més aixecada, que serà president amb gallecs independentistes, bascos independentistes i catalans independentistes, és molt possible que hagi d'assumir el relat de canviar de paradigma respecte al cas territorial, els problemes territorials i el conflicte català. I si no, la investidura és evident que li pot esclatar a la cara".
"Sánchez, el personatge, és diletant i a més, ha enganyat molt, però les circumstàncies l'han portat a signar un pacte que una de dues: o no n'és conscient i per això va fer aquell primer discurs tan horrorós, o sí que n'és conscient i va intentar fer combregar amb rodes de molí als catalans. Llavors Míriam Nogueras el va aturar i li va dir 'Per aquí no anem bé'. I va rectificar, va esmenar-se a si mateix. Veurem quin dels Sánchez és el que ens trobem a la reunió de la taula de negociació, on hi serà el president Puigdemont. No sabem els socialistes a qui enviaran, però és evident que han d'enviar algú de rang amunt i el tema català s'obrirà en canal. Pel que fa als nostres interessos, això és el que ha de passar molt de pressa. I això és el que ens donarà el termòmetre de si les coses van bé o no. O si ens han aixecat la camisa. I per la banda espanyola l'estómac de l'Espanya, dels espanyols reaccionaris o directament feixistes, perquè aquí hi ha de tot, o contraris que no es toqui ni una coma de la sagrada unitat espanyola, rebentarà les canonades. La investidura ja està feta. L'inici serà tan convuls com ho ha estat la investidura. Tot això serà molt difícil: l'aplicació de l'amnistia on els contraris posaran tots els obstacles, tant els jutges com els polítics ho portaran a tot arreu i ho intentaran aturar. Si aconseguim que tot això avanci, aleshores s'haurà d'aplicar i haurem de posar lupa a cadascun dels casos. Hi haurà un moment culminant que serà Llarena-Puigdemont, que és qui l'haurà d'aplicar. Per tant, poden venir moments enormement importants que trencaran en canal les entranyes, les tripes d'Espanya. I per això són moments grans, expectants. No ens precipitem i diguem demà passat ja estarà tot fet. S'han obert unes vies que són molt importants. Veurem què donen de si. I si no donen, aleshores Junts haurà de complir amb l'amenaça i s'acaba el pacte. Avui hem fet un tràmit des de la desconfiança, des de la manca d'empatia, des dels projectes confrontats. Però aquest pacte té un recorregut que ara començarà. Veurem. No estem contents, estem expectants".