"Malgrat que diuen que una de les virtuts de la identitat catalana és l'educació, la prudència, el no dir una paraula de més, jo sempre ho he considerat un defecte, i si més no, un pecat". Sensacional l'obertura de Pilar Rahola en el vídeo que ha publicat al seu canal de YouTube, Paraula de Rahola, aquest dimarts. L'escriptora comença la seva intervenció abordant una de les característiques que s'acostuma a atribuir als catalans, aquest tarannà prudent, de si, però no, de diguem-ho, però que no se'ns escolti massa. Rahola és tot el contrari, per sort. Quan sent que ha de dir alguna cosa, quan sent que ha d'alçar la veu, quan sent que ja n'hi ha prou d'aquest color i quan ja n'està farta que la resta ens vulgui menystenir, ella és de les que no s'ha quedat mai callada ni s'hi quedarà. I bé que fa. "Som un poble tan avesat a que ens estomaquin per totes bandes que sovint no som capaços de reaccionar i donar les nostres explicacions". Aquest costum tan nostre de posar-nos a la defensiva i de justificar-nos que sempre ens acompanya, "i molt sovint, sent víctimes, ens presenten com a botxins i nosaltres encara donem explicacions de per què no som botxins. Sovint, en aquest desert tristíssim en el qual estem ara, després de la gesta de l'1 d'octubre, massa gent ha abaixat el cap i no ha defensat les seves posicions". Hi ha excepcions: "Josep Costa planta cara, Clara Ponsatí planta cara, el president Puigdemont planta cara..., però n'hi tants que acoten el cap...és una tendència catalana". Una tendència que afortunadament, s'ha capgirat els darrers dies. Una reflexió que li ha vingut a la ment arran de dos fets recents, "aquests dies han passat dues coses diferents que recuperen aquest esperit de combat, de plantar cara, que em semblen molt notables", focalitzats en dues persones, Toni Soler i Joan Laporta.
Sobre el presentador i director de l'Està passant, ha recordat tota la polèmica que es va engegar de manera miserable des de les espanyes després d'un gag que tothom ja coneix, sobre la falta de respecte del programa amb els andalusos i la Verge del Rocío, interpretada per la meravellosa Judit Martín. "Es va fer un humor bo, sa, punxegut, amb un sketch memorable, i immediatament, les fúries de l'infern van sortir totes, assenyalant Toni Soler i la gent de l''Està passant', el Jair, la Judit i companyia. Es van dir barbaritats, fins i tot el president d'Andalusia demanant disculpes al programa i a TV3. Què va fer Toni Soler?... Va dir 'Té raó, hauria d'haver-hi disculpes... les seves amb nosaltres'". Una resposta absolutament brillant, una galeta amb la mà oberta, un dir-los-hi als Juanma Bonillas i companyia que s'hi posin fulles i que esperin asseguts si el que volien era que es disculpessin pel gag.
"És la posició de l'humorista que segur de la feina que ha fet i del dret que té a fer humor, planta cara a l'acusador, a l'inquisidor, al botxí... que estem al segle XXI, Bonilla", continua Rahola. I encara més recent, un altre exemple "d'aquest plantar cara, memorable, ha estat la roda de premsa del president del Barça, Joan Laporta, arran de la campanya desaforada per terra, mar i aire, per intentar erosionar, destruir el seu prestigi i desestabilitzar-lo. L'estat espanyol, la Lliga, amb el feixista del senyor Tebas, el poder immobiliari espanyol, tots tremolant perquè no controlen aquesta directiva i aquest club, un senyal d'identitat català. I què ha fet Jan Laporta? Després de donar les explicacions ha dit: 'No, no..., és que nosaltres som les víctimes, vostès són els responsables'".
Rahola aplaudeix que el president del Barça hagi "plantat cara i hagi fet l'atac més directe i impressionant que ha fet mai contra el Reial Madrid, l'ha assenyalat: donin vostès les explicacions, perquè el Barça no les ha de donar. El Barça ha patit permanentment la injustícia dels àrbitres. L'equip del règim era el Madrid, i ara es persona en una causa contra el Barça? No tenen vergonya". Rahola elogia Laporta i Soler i emplaça la resta a aprendre d'ells: "Quan els catalans plantem cara, fem grans coses; quan abaixem el cap i ens posem de genolls, continuen estomacant-nos perquè la seva intenció és dominar-nos completament i a poder ser, anul·lar-nos". I Rahola, com Laporta i com Soler, té clara que l'única manera de procedir "és dir a les coses pel seu nom i assenyalar els botxins. Molt bé, Toni Soler. Molt bé, Jan Laporta. A veure si alguns aprenen d'aquesta actitud":