Pilar Rahola comença el seu vídeo d'aquest dimecres al seu canal de YouTube, Paraula de Rahola, recordant que "la setmana passada ens aixecàvem amb les gravacions del senyor Villarejo amb Alicia Sánchez-Camacho, en els quals Camacho demostrava el que era: miserable, delatora, perseguidora de persones, la que assenyalava amb el dit empresaris, directors de diaris, presidents de la fundació de La Caixa o líders polítics per intentar destruir-los. Per cert, avui el conseller Jaume Giró ha presentat denúncia contra Alicia Sánchez-Camacho i també contra Villarejo, òbviament, per revelació de secrets, grup criminal i malversació". Per l'escriptora, és evident que la senyora Camacho "s'aliava amb xarxes corruptes policials, clavegueres, per intentar fer molt de mal". Això va ser la setmana passada. Però, i avui? Avui què ha passat? Que "ens hem aixecat amb una declaració pomposa de Jorge Fernández Díaz, un altre miserable, un altre delator, un altre perseguidor, un altre personatge fosc".
L'exministre d'Interior de Mariano Rajoy és el protagonista de l'exclusiva que publica El País aquest dimecres: Jorge Fernández Díaz va dirigir l'anomenada 'Operació Catalunya'. El diari dona aquesta informació després de tenir accés a una gravació de Villarejo. A l'àudio s'escolta una reunió al Ministeri d'Interior -aleshores dirigit per Fernández Díaz- a mitjans desembre del 2012, amb l'excomissari. A la trobada, hi van participar ells dos i l'aleshores número 1 de la policia, Eugenio Pino. La conversa dura un quart d'hora i forma part de l'arxiu de l'excomissari, en aquest cas no incorporada a cap de les investigacions obertes contra ell. Els tres acorden denunciar dirigents independentistes amb els testimonis de Javier de la Rosa i Victoria Álvarez. A la conversa Villarejo informa Fernández Díaz que ha parlat amb diversos jutges i que estan "totalmente predispuestos" a acceptar la denúncia contra els Pujol. L'aleshores ministre interromp el discurs de Villarejo per recordar-li que la conversa que estan mantenint "no ha existit", i que el ministre "no sabe nada". En un altre moment de la conversa afirma que negarà que ha existit "incluso bajo tortura". Fernández Díaz també recorda als comissaris que estan davant d'una "cuestión de estado" que afecta "a la unidad de España".
Rahola incideix en el que se li sent dir a Fernández Díaz en la gravació amb Villarejo: "'Negaré bajo tortura que esta reunión ha existido'. No cal que ho reconegui, perquè tenim les gravacions. I en elles no només veiem com Fernández Díaz era l'artífex, el capitost de la persecució a persones per les seves idees i els líders polítics, i amb la voluntat de destruir la família Pujol no pas pels seus negocis, sinó perquè eren un símbol de Catalunya". Per Rahola, sentir com parlen dels jutges i de quins els jugarien a favor, és senzillament "repugnant, fastigós, és pur franquisme, diguem-ho clar! Personatges negres i mediocres amb voluntat de ser martell d'heretges independentistes, contra els catalans, contra aquells que volen tenir un altre plantejament de futur, contra els demòcrates, contra els pacifistes. Personatges que en d'altres temps haurien format part del pitjor clavegueram ciutadà". Rahola fa una petició molt directa: "Jorge Fernández Díaz, espero que paguis per les teves maldats. Gentussa que utilitzen els seus càrrecs per pervertir completament el que és un estat de dret i la democràcia, gentussa perquè persegueix ideològicament, gentussa perquè utilitza la seva força i el seu poder per embrutar, empastifar, denigrar, perseguir, reprimir. No sé si la justícia els hi caurà a tots aquests, però han quedat retratats, estan sota la pira de la vergonya, i algun dia espero que tot això tingui algun recorregut a Europa i com a mínim es puguin guanyar algunes causes". En tot cas, té clar Rahola, "ara ja sabem, cada vegada més, qui movia els fils: era la pitjor gent, instal·lada en el poder, que l'utilitzava per fer el màxim mal possible. En el fons, 'Espanya, Espanya, Espanya!', però el que hi havia realment no era Espanya, era una mentalitat franquista, reaccionària i perversa que es creu amb la impunitat absoluta. Com a mínim, ja no tenen la impunitat pública, ara ja els hi hem tret la careta":