José Manuel García Margallo als 75 anys no es jubila. Segueix una estratègia contra l'independentisme. En plena promoció del seu llibre venjança, en què carrega contra Soraya i els indepes, Pilar Rahola ha volgut recordar la cara gens amable del ministre d'Afers Exteriors de Rajoy. Li ha dedicat una contundent columna a La Vanguardia.
TV3
Escriu la periodista i escriptora que en els seus viatges pel món ha vist com Margallo volia silenciar-la, que no la rebessin o que no li donessin veu: "Margallo convertit en martell dels heretges independentistes pel món, va perseguir idees i persones, va prohibir actes, va intentar boicotejar els que es van fer, va pressionar líders polítics i no va tenir vergonya de fer servir tota la xarxa d’ambaixades d’Espanya com un mecanisme censor contra els que gosessin parlar a favor de la independència en qualsevol lloc del mapa". Aquest és el veritable Margallo.
Sergi Alcàzar
I Pilar Rahola ho va patir en primera persona: "En el meu cas, va pressionar l’ambaixador d’Israel i va fer pressionar l’ambaixador espanyol a Quito i el seu cònsol a Guayaquil, perquè servidora hi feia una conferència sobre Israel. No va aconseguir res, tret d’acumular un bon ridícul a l’Equador, però va mostrar fins a quins límits estava disposat a arribar per silenciar qualsevol veu o persona només per les seves idees. I de casos com el meu n’hi va haver molts". Rahola en sap una mica de purgues indepes: va guanyar la que va voler imposar la família Tous.
S.A.
En el seu descens als inferns per censurar indepes, Margallo es vanta d'amenaçar l'Estat d'Israel que si reconeixia Catalunya Rajoy reconeixeria l'Estat palestí. Rahola acaba amb un adjectiu que li va com anell al dir a Margallo: "És inconcebible que un acte de prepotència antidemocràtica es converteixi en una gesta pàtria. És tant com imaginar que un ministre actuï com si fos un xulo de platja". L'article de Rahola en l'edició en castellà acaba igual, "un chulo de playa". Margallo: chuloplaya.